Seguidores

sábado, 18 de mayo de 2013

viernes, 17 de mayo de 2013

SEMPRE ENS QUEDARÀ JOLIVUT




la felicitat mai viu a casa,
sempre és la veïna
de dalt, de baix,
del davant, del costat.

griFOLL
17.5.13
casserrespoblepoema

viernes, 10 de mayo de 2013

per amagar







No sé si de veres invoco humilitats
potser només són disfresses per amagar l’ egoisme
i com un petit xaman cregut o mancat de creences
invento rituals que em distreguin de l’ Home del Sac.

griFOLL
10.5.13
casserrespoblepoema

jueves, 9 de mayo de 2013

d' estacions





Al nen nerviós un feix d’ ungles li va fer mal de panxa
i a la bellesa li van caure els braços. L ’ hivern ferit va ser això,
senzill d’ entendre com una bala que et passa pel cap.

griFOLL

jueves, 7 de marzo de 2013

BOMBOLLES




Parlen com una bombolla de sabó,
no esperis paraules dels morts
ni que calli la teva (de mort). Mentrestant,
si pots, viu salvatgement,
no li deixis temps al desig, mossega’ l
abans de que ho sigui, fuig de veritats
i d’ estudi: practica l’ amor.

griFOLL
8.3.13

viernes, 25 de enero de 2013

NO TE RINDAS




no te rindas
no te enfríes
no te reconcilies con el miedo
no te ocupes del hastío
no te sientes a pensarlo
salta a medianoche escápate
con el delirio abre la boca
cuando sople el viento
y cuando llueva mójate
y acuérdate de que eres fuerte
no cierres las puertas
abre todas las ventanas
¿qué puede ser más terrible
que la libertad?

griFOLL
26.01.13
casserres poble poema

domingo, 12 de agosto de 2012

vaixell

domingo, 15 de julio de 2012

S’ EQUIVOCA TOTHOM





Perquè has estat la tristesa mateixa

ara dius alegria i estimes

i un llaç et relliga al revolt de les valenties.

S’ equivoca la gent, tota la gent del món i l’ altra:

No sempre el dolor n’ engendra més, al revés,

com més, més sorpresa després. I té, mira, tu:

La bondat no s’ amaga, deixa rastre,

és un desastre.

Jo també en vull escampar. Com tu.

Fa mal?





griFOLL
15.07.12
casserrespoblepoema

sábado, 14 de julio de 2012

ELS TEUS GENOLLS






Mirar-te els genolls,

i no només per la bellesa,

sinó per la joventut.

El mateix em passa amb els colzes i els braços

i els peus i la boca. No només pel desig,

sinó pel temps, l’ invent més estrany de la història.

Vull ser petit i dir-te “m’ agrades”, m’ espero

i encara has de néixer.  

Quina mena de món és aquest? On som,

a prop o lluny? Potser ni existim, deliro, delires, delirem,

què en sabem del cervell? I de l’ ànima i de la ment?

I del cor, què en sabem? Però m’ és igual,

a mi m’ agrada mirar-te els genolls,

penso que si els veig, tu no pots córrer gaire lluny.





griFOLL
14.7.12.
casserrespoblepoema

sábado, 7 de julio de 2012

PETIT POEMA BUCAL








Alimentem boques de canó

des que masteguem ferro, damnats a fer-ho.

No ho hem sabut fins demà i ja escopim perdigons i per més coses.





griFOLL
7.7.12
casserrespoblepoema

jueves, 28 de junio de 2012

l' equilibrista



griFOLL

2012

jueves, 21 de junio de 2012

expo



http://www.arte10.org/pg/photos/album/68756/no-s


griFOLL
2012

MY WAY



MY WAY. Tècnica mixta i collage sobre fusta. 40 x30 cm.

lunes, 18 de junio de 2012

EQUILIBRI






Tots vam néixer pels problemes.

Uns per provar de resoldre’ ls

i els altres per aportar-ne de nous.



griFOLL
18.6.12
casserrespoblepoema

sábado, 16 de junio de 2012

DITES. griFOLL








El bosc és ple de fantasmes, la casa t’ estima,

t’ estimo com tots els fantasmes a la vegada. Sóc un nen

que plora, que riu i veu coses que els grans no veuen. Té,

que em mossego la llengua i escupo paraules:

Mel és abella, rusc i fibló.

Coratge és mel

 i vida també, i amor

amb mató.

Només em surten aquesta mena de dites idiotes.

A què són degudes les coses? Sense principi ni final.

Ser absurd és la forma més lògica d’ adaptar-se a l’ Absurd.

No, mai se què em dic. No sóc jo qui ho diu ni jo sóc l’ altre.

Els poemes surten de les boques, de les mans,

de les persones, però no se sap qui els fa.

Estima’ m, dóna’ m, cuida’ m, fes-me teu, anul·la’ m.

I no entens la vida de la gent que no se la pregunta.

I no entens la vida de la gent que se l’ ha preguntat

tan que no hi toca. Com si tu hi toquessis.

En què et bases? Sigui com i qui siguis

t’ estimo. He decidit estimar a tothom

i fotre el camp ben lluny, a aprendre’ n.

És que entre la gent que em vull estimar

hi ha gent que conec, i vull fer-ho be.



griFOLL
17.06.12
casserrespoblepoema