Seguidores

miércoles, 31 de marzo de 2010


ENS DEMANEN

A ma germana, la Montseta



Hija mía, es mejor vivir

con la alegría de los hombres,

que llorar ante el muro ciego.

(…)

Nunca te entregues ni te apartes

junto al camino, nunca digas

no puedo más y aquí me quedo.

La vida es bella, tú verás

como a pesar de los pesares,

tendrás amor, tendrás amigos.

J.A Goytisolo





el vent son les veus totes

que no escolten les orelles

ens tornaran a despertar

els silencis impossibles

obriràs les mans i agafaràs el sol

ara no ho veus

la mort és un mur que t´ho tapa

sempre més tindràs durícies a les mans

vida tossuda vida

és el mur dels valents aquest que escalem

sense xarxa ni cordes

el mur dels laments d´aquells que no escalen

nostre és aquest vertigen

aquesta por escènica d´existir que ens enganxa

aquesta fúria de burlar pastor ramat i escapar-se amb el gos

a cercar per nosaltres mateixos a

aprendre que la gent més meravellosa

és la que després de les grandíssimes hòsties

ho segueix sent

somriuen i tenen durícies a les mans son amables no et jutgen

sovint parlen en silenci o no callen mentre tu els hi mires als ulls

s´hi està còmode t´abracen i

sempre sempre existeixen

els sents? des de la banda dels valents

son fets d´amor i

ens demanen



t´estimo més que a tot

Montseta



Grifoll´10

martes, 30 de marzo de 2010

EL CAS DEL CAP OFEGAT



atura´t cap meu atura´t

roda fins la font refresca´t

cor meu tu no

tu no t´aturis

bombeja´m reclama´t no callis

tenim molta feina la primera

desfer-nos del cap…





Grifoll´10
FRÀGIL i TAT





la flor té la boca adormida i els peus del dimoni

existeix en móns diferents i té més peces que déu

és un petó transparent que gira i dóna la flor



no té fi la fragilitat no té fi és imminent la guillotina

pro conte més el silenci mortal que les veus tan populars

del no-res i el soroll sepulcral que escupen al cel



el pol•len cada pètal el color mutant impacient

el final fa la poesia i

no obrir-se el capullu





Grifoll´10

viernes, 26 de marzo de 2010

FA TANTS ANYS D´AHIR AL VESPRE

(per fer un recull de petons que no van ser)


tot el que va passar fa tants anys va ser ahir al vespre
fa tants anys d´ahir al vespre va passar tot
i tot va ser terrible
i tot va ser preciós
fa tants anys d´aquell vespre d´aquella nit que se´ns va fer de dia i encara bevíem
ahir al vespre

va fer el fet la moneda màgica amb la que vas escapçar un núvol?
hi penses a vegades en com haguéssim pogut fer anar les coses?

recordo la llum que desprenies sempre ahir al vespre
aquella nit que se´ns va fer de dia
i tot va ser terrible
i tot va ser preciós
plorar amb tu sobre el cotxe abandonat
un altre vespre abans d´ahir

fa tants anys que se´ns va fer de cop de dia
no vam ni
tenir temps de fer-nos el petó

...que per aquest vespre el valgui doncs
aquest poema
aquest petó
d´ahir al vespre de
la vida aquella d´abans d´ahir
que no tornarà.


Grifoll´10



Sóc de Malanyeu, llocons!!!

jueves, 25 de marzo de 2010

poemes grifoll (dos anys? que poquíssim!)



ASHES TO ASHES





Yo amo,

tu amas,

el ama,

nosotros amamos,

vosotros amáis,

ellos aman.

Ojalá no fuese conjugación sino realidad.

Mario Moreno 'Cantinflas'


ja no som

principiants de la mort

ja no som

principiants a la vida



recordes els llibres aquells de

tria la teva aventura?

doncs aventura´t

fes que la sigui



hi haurà fades dragons mags misteris homes elefant dones pantera

tresors fars estacions petons de pel•lícula mims clowns funambulístes

extraterrestres nans verds gossos a quadres pirates saltimbanquis

barrufets primaveres homes del sac prínceps que es converteixen en gripaus

bruixes follets tangos bojos per tu bojos a part i el Tarsan i el Tom Sawyer també

que el gran teatre del món l´hem de fer continuar que aquest no pot ser

t´ho prometo jo

que jo també hi seré



Grifoll´10
LA CAUSA

(poema en dues parts)

I



vaig viure un temps a la ciutat del vent i

la primavera més primavera de totes

la vaig passar dins un pot de mel

he estat en caus que m´ha costat posar del dret

dins cors que ara ja no bateguen i

dins cors que abriguen totes les cambres dels meus ànims

tinc silencis en un buit gens sepulcral que és meu i estimo

sóc el fill del meu pare i el meu pare s´ha mort

pro aquesta mà de cinc dits que m´agafa és d´amor i

no suposo re sobre què deu ser la vida m´atreveixo a dir

q´una carrera d´interrogants i un passeig preciós un dia una tarda una estona

un instant quan t´ha mirat i l´has fet riure

instants una suma d´instants com aquest per exemple

mentre van perdent el punt els interrogants perque pesen

“perque ens han canviat totes les preguntes...” ja massa vegades

aprendre i aprendre a sumar el major temps d´instants

que no tohom vol aprendre a veure

ells s´ho perden

doncs aquests instants son la vida ells si que estan morts

no pas els morts

si no ho estaven abans de morir-se



II



vaig viure un temps a la panxa del bou i era un nen

que corria pels boscos empaitant el gran llangardaix

que despres a París en vaig trobar les restes

vaig viatjar fins la lluna als quinze i

als dinou vaig saber de mil altres camins existències realitats

vaig aprendre al castell i a la torre més alta

en cada borratxera i en cada ressaca

en cada abstinència i en cada absència

i si em demanessin per tornar a nèixer

diria que sí

hi ha mines hi ha bombes la gent explota si

però a vosaltres us estimo tant

sou tant la meva abraçada infinita

sou la poesia

la poesia que em construeix

sóc amb vosaltres quan plou i surt el sol i és tot del nostre color

quan trobo una pedra un tronc amb cara de musaranya

quan sec a escoltar les orenetes quan lluito quan m´entrebanco

(ei, pro de peus xics,

                                                          ànima alada...)



que a què ve això ara?

ve a que us estimo

ve a que

peti el que peti

estic amb la vida i aquesta és la causa





Grifoll´10
AEIOU


paraula que en la nit dorms sota el glaç

nenúfar de la pàgina que el sol fondrà

cristall de tinta d´aigua muda

vent

veu invisible

rera els vidres una boca es mou

ningú la veu

a e i o u

ens comuniquem?

qui? quan? com?quant?



...a





Grifoll´10
TRES D´HAM I UN AMB

ham
tot s´hi val, jo mateix sóc xic i poruc i fins i tot quan tinc calor, sento fred, ningú avisa, passen coses dins meu si és que dins meu em pertany, sino és així, tampoc m´estic callant la paraula i a déu, si és que n´hi ha i vaga la pena i siau, re de re
de
les paraules que ara llegeixes son les teves paraules, no pots demostrar-t´ho de cap manera i ho saps que ve després d´ara? –somric quan dius amén
mercuri
líquid com l´enamorament entre dos termòmetres
líquid com el suc de la fruita de l´arbre empeltat amb fermesa
líquid com la saliva de la pluja on tot calla menys el silenci
líquid món de peixos i meduses elèctriques de mil watts
líquid com la son quan beu del got del teu somni
líquid com la música transparent de la força del riu que esmola la pedra
líquid com els colors líquids de l´aquarel•la que ens dissol


AMB
cap paraula et dic el que m´entens
t´entenc el que m´entens sabent el que t´entenc que em saps
m´entens el que t´entenc sabent el que m´entens que et sé




tu, març del 2010

miércoles, 24 de marzo de 2010


costat que seus al meu costat

costat propi estrany esporgat

costat disfressa de pell elàstica

costat persona llogater del meu costat

costat que furgues i gemegues i aprens

costat desconegut reflex de mi velat

costat sense identitat transparent costat

costat túnel de miralls del tibidabu

costat d´interrogants que n´engendren més

costat corda fluixa saltimbanqui funambulista

costat acosta´t costat

que tens sang





Grifoll´10

martes, 23 de marzo de 2010

PRIMAVERA, de Grifoll. CORS (hortikultura tèxtil 2010)

HORTIKULTURA  TÈXTIL

PRIMAVERA 2010


despres de cotonejar amb intencions d´inaugurar la primavera

he descobert que el que feia era plantar cors

cors tèxtils per a tu

tèxtils perque el meu pare havía treballat molts anys en aquest sector

i el sentia i li apassionava

des d´aquí



ALS MEUS, TOT VOSTRE*



lunes, 22 de marzo de 2010

L´AMOR ÉS LA COMPENSACIÓ DE LA MORT...poesia fent l´amor a la banyera de Bagà


Pensar és materia i gris, sentir no és fa ni és desfà: és,s´és.
I estic amb el mestre benedetti quan a Schopenhauer sols li salva
la frase de “el amor es la compensación de la muerte;
su correlativo esencial”.

Grifoll

viernes, 19 de marzo de 2010

"OBJECT? TROUVÉ" Grifoll






PIE DE FOTO (Ana)
¿Cuantas veces he deseado permanecer eternamente allí, en esta foto de hace no tantos años, feliz, cuando todos los futuros eran abiertos y por eso no hacía falta pensar y era todo soñar que una era lo que una deseaba y todo encajaba sin prólogos ni finales ni fueras de combate?

(extret d´un conte inacabat de j grifoll)

photomaton´s trobades als encants l´any passat.

Grifoll - l´Object Trouvé-


fotografíes trobades

instants capturats per segona vegada

visita 1ª al taller. Clic. visita guiada i/o exposició-atelier properament. GRIFOLL experimental


venía un guante por el bosque
cuando yo era un río
cuando yo era un río
había mar entonces o eso creía y
un gran brazo había
que me salvaba de los monstruos y de los espíritus
cuando yo era un río
venía un guante sin guante a
curarme todos los males
cuando yo era río
cuando yo era río o eso creía

Grifoll  ´10