no és el temps el què se' ns menja
és la falsa evidència imposada
l’ origen de l’ ànsia
però he descobert el so de lo que no pita
dins la dansa nua de l’ esgarrifança
és un gat que esgarrapa un gat de níquel
esmolat que es diu pèndol i talla
ran de l’ arrel deixant podrir
sota terra tota la regalèssia
la que mai ens fallava:
tornar-hi poder-ho llepar mastegar amb dents
de llet diuen que ens anem fent de vinagre
mes mirall és tot i jo els veig ben sonats
poden entendre que suïcidi rimi amb genocidi
però no diguis merda a missa
ni en diguis userda del que fumes
si et trinca la pasma això li expliques
al psiquiatre que et coneix més que tu perquè
ets tan important que surts en un llibre
i ets un cas curiós curiós que no saben res
de la nit seca on tu rasques d’ haver d’ inventar-te
la follia més fera de totes perquè la realitat la seva
no t’ era no sabries què fer-ne els vaig veure
els hi era a tots comú seguir els mateixos
rituals diaris caminar drets anar vestits
anar drets caminar vestits
no somriure per educació
fer-ho de postal dels anys vuitanta
ser la falòrnia més gran que mai s’ hagi vist
jo els vaig veure ningú semblava ningú
eren foscos i torts i feien pudor de cadàver i
quan feia sol s’ amagaven i quan plovia també
quan era de nit dormien i quan era de dia
repetien les mateixes converses del dia anterior
mai florien ni mudaven la pell o es deixaven dur
per cap vent no tenien impulsos
eren allò que hi ha! estaven com fosos
no s’ explicaven mai el que sentien
no es tocaven no s’ abraçaven
no es besaven no es miraven als ulls
s’ amagaven per plorar i reien tapant-se les boques
feia anys i panys que eren aquí i encara no s’ havien preguntat
el per què ni cap com i entre ells
s’ ho prohibien tot i ningú disfrutava de res
eren tan tossuts que sempre hi sortien perdent
jo puc entendre una granota
no és fàcil mes puc entendre-la en part
però als què ho tenen tan clar
no de no jo no puc aclarir els meus dubtes
guardar-los a les golfes de l’ ànima
i anar-me’ n de parranda sense saber
el per què d’ aquest punyal que em travessa
en vull saber la seva utilitat
doncs no és aquesta
actualment treballo d’ això i
em té ocupat les vint i sis hores del dia
grifoll
17.04.11
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario