TÒTEM

Silenci en la mort, aquí vida, i

que s’ enfonsi fins el final de la ment

prim com un xute d’ oli bullint a cremar-nos

les falòrnies absorbides, una sang, un beure

d’ esperits, de cera líquida quan abandona l’ espelma.

Silenci  en el vers, perspicàcia primera del matí,

observar l’ alicorn quan s’ amaga, plorar,

plorar, plorar per començar a intuir

que és més preciós existir que abundar,

descobrir que la meravella és feina teva

i que estaria molt bé compartir-la, la veritat.

Silenci en el somriure, sols tendresa.

Silenci de silencis amb les coses que no callen,

xisclar com un roig, una olor, com un punxó se m’ acut

ja perdut en el vers pretensiós d’ una comunicació

més o menys enganxosa, mes no sabré mai

si és lícit el deliri en l’ espessor

de qui sap quina selva d’ espines. I no.

Qui en diu deliri si no tinc res més per oferir?

Il·lús de realitats ja em vaig (con)fondre.

Silenci silenciós, a tot em dono si em dius

que no em dius. Silenci que el poema capgires,

empassa’ t dins teu que jo dic el martell

i no la comprensió del so amb la qual esculpeixo fileres

de tòtems a les roques del planeta, en diuen Terra.

I és generosa. Ho conté tot i és un punt blau

que te un misto a la vora.

un misto al cendrer d’ un bar de fa mil·lennis

en una altra dimensió. Recordes?

No vam ser fins improvisar.

No vam gosar fins deixar de banda la raó.

No vam créixer fins (re)aprendre a ser petits.

Mai vam somriure de veritat fins ben després

de la primera punyalada.

Tot en tot i tot contesta. Ho ignoràvem en groc polaroid

al fons d’ un calaix que mai ha estat.  Recordes?

Possiblement en un tren nocturn, uns anys ebris com la bellesa

prosseguiran el seu paisatge

i nosaltres, enfilats dalt d’ un arbre, serem dos joguets

dins una cabanya de fusta verda

embolicada amb lianes de molsa i tot l’ infinit

per a nosaltres. La realitat és un dau que ningú

veu mai de la mateixa cara, milions i més cares,

de la neurona fins l’ esperit. De vi per les ferides i

perles pel vestit de la novia de Frankenstein .

Un llamp.

griFOLL

31.08.2011
casserrespoblepoema

Tweet