Seguidores

sábado, 19 de noviembre de 2011

CORVA


Una capa, l’ estrat mínim, un fil d’ epidermis, l’ aroma només, un alè, que hi hagi possibilitat, que un pardal t’ estranyi molt i vinguis volant, que es facin fotre els inconvenients.  Sóc un tros de fusta.     I el riu puja, m’ acosta a la barana trencada on s’ ofeguen, reincidents    d’ aiguades,     les coses malaltes   que abonen rocs   fins la molsa en revolució que et decora, giravolt en clau tombant de tombar.



grifoll
19.11.11
casserrespoblepoema



No hay comentarios: