Seguidores

domingo, 6 de noviembre de 2011

MANIOBRES DE FUM AL TEU FONS



 
Potser t’ emmarco el melic

amb pintura de boca i t’ ho escric

(amb vergonya de llimac, o) : Amb

cargols que he perdut i no et dic. I

giravoltant en tu, fent maniobres

dins teu, collant-me al teu fons o

directament deixant-me fondre, encendre

en la trifulga de brases que et portes per dintre,

-després,  fins molt després del gran foc... Llavors

jo em convertiria en fum i volaria; I tu,

com a molt, tossiries d’ una a dues vegades i mitja.

Mai ho sabries. Ni hauria passat

ni jo existiria. Com ara.




grifoll
6.11.11
casserrespoblepoema






2 comentarios:

dijo...

Desde la sopa parece el caballo de Troya
http://vivalasopa.blogspot.com
Obras fantásticas llevas en tu interior,por lo que veo.
Gracias por compartir.

grifoll - comunicat important dijo...

Desde el Caballo de Troya, encantado de estar en la sopa. Gracias por subir los plomos a mi ego. Y que sigamos compartiendo!!!