Seguidores

viernes, 30 de diciembre de 2011

EL CERCADOR










Cerco. Això és tot.

No duc armes ni hams ni reixes ni trampes.

Aixeco pedres, blego rius, moc muntanyes.

Això és tot: Rasco, remeno, forado,

cerco: Ho he fet sempre.

Volo, capgiro boscos, faig l’ amor amb la terra.

Això és tot. Cerco. I aquesta és la meva feina:

Cercar i mai trobar. Trobar és deixar de cercar

i ja ho he dit: Jo sóc cercador, no sóc trobador.




grifoll
30.12.11
casserrespoblepoema



TRES VEUS






La veu és el bosc que et crida,

i la llum, a l’ altura del cor, el tambor de visions,

tots els fotogrames per segon d’ un vell guerrer

de la pau que és aquí per obrir-te la porta.

La veu és la boca del bosc mastegant horitzons,

i la lluna, a l’ altura de l’ ànim, l’ astre de pólvora blava

de totes les nits des d’ abans de les pluges d’ una tempesta

d’ amor que és aquí perquè neixis.

La veu és la llengua de la boca del bosc llepant rius,

i l’ aigua, a l’ altura dels peus, descalços sens mapa

de tots els viatges, vessa aquí per refrescar-te , per posar el cervell

en remull fins que arribi la pau anhelada. Creuo els dits

malferits i fan crec.





grifoll
30.12.11
casserrespoblepoema




LA MEVA OPINIÓ



Opino com ningú.
Més bé o tan malament, però
opino jo. Jo,
que no tinc opinió, però
que no me la vull copiar
de ningú, que és la meva
opinió, la meva opinió
que no opina com ningú,
la meva manca d’ opinió
que no opina ni no-ningú.
Aquesta és la meva opinió.


grifoll
30.12.11
casserrespoblepoema




FET



Ja es baix.
Dalt la mort.
L’ he empentat. (I és sovint):
Pugem tots dos:
El jo pessimista
i l’ alegre de mi, ara i aquí,
per servir.

grifoll
30.12.11
casserrespoblepoema




LES NO DITES, LES PENSADES






Dóna’ m silencis com crits,

les paraules no dites del poema:

t ‘estripa, t’ esbudella. Xiscla’ t

en vers, no hi cerquis sentit, que

no en te, tu diràs, perquè els te tots, ho fa

això. Però, i si ho deixem córrer

i anem a gastar les espardenyes?

A viure-la, no a interrogar-la. La vida, dic.


grifoll
30.12.11
casserrespoblepoema









jueves, 29 de diciembre de 2011

PERDONA’ LS , NO SABEN EL QUÈ NO FAN



 pastel sobre paper rebregat d' haver-se perdut lluny del món. 100X140


No diguis de quin avern ressuscites

quan t’ envegin els que vénen de casa:

No saben l’ amor, pugen graons de paper

vers l’ obsessió, no recorden en què.

...

Només sé que camino en la nit

i he vist en l’ horitzó un parell o tres de llums

com mai havia vist aquí, a punt de fer-se clar.



grifoll
29.12.11

casserrespoblepoema



SUMA





Transparent quan et miro, al

contrari de quan t’ escolto,

sempre amor: no ens en cansem,

que corri, que nedi, que voli

l’ amor que els conté tots

suma u, d’ infinit.




grifoll
29.12.11
casserrespoblepoema




miércoles, 28 de diciembre de 2011

ERROR

Té un no sé què

la inexistència.

grifoll
28.12.11





TEST




No he temut cent jornades en una: fals.

Més o menys, tinc pràctiques que no poso en teoria: més.

Lleuger, imagino respostes sense pregunta:  igualment.

M’ agraden els llums de peu: s.

Ara que tot ho equipara l’ absurd : me’ n vaig: a usar-lo.

...                     ...                       ...

Si vols afegir res, escriu-ho (o no) aquí:







grifoll

28.12.11




POEMES, DOS.














































domingo, 25 de diciembre de 2011

DONUTS


i
Instal·lació de grifoll al Konvent del (era el 2008?)




Al Ferrapans i demès cosmonautes anònims a propulsió.


A  hòsties vaig fer el poema,

va dir la rateta presumida:

Grogues són les distàncies

i n’ hi ha de blaves, ja ho saps,

que han ben perdut els cargols,

la brillantor, la substància,

la pallassada, l’ animalada,

la utopia i no sé què més hi tenies.

-Un donut de xocolata, va dir el ratolí malforjat

mentre mostrava un espasme  adquirit

feia ni mitja setmana. Un tic nou.

És bo, les coses noves s’ han de provar,

li va dir el Ferrapans.

I un dia es va morir el Ferrapans, però

s’ ho va agafar bé, no en te queixa, diu.

Continua dient que tot s’ ha de tastar,

que és una manera de caminar.

I ara que és mort ha deixat de fumar,

diu que ja ho entendré.

Però  me’ n faig un altre,

no fos cas, Ferrapans, no fos

tast tan aviat, ostia.

Si igualment sempre dura

un moment ni que en duri cent.

Ferrapans, encara fas donuts?

Somriuen,

l’ un viu, l’ altre mort,

quan somien. De xocolata!


grifoll
25.12.11
planeta terra




PSYCHO- FA VINT ANYS QUE EM DROGUEN I A CLASSE NOMÉS HA VINGUT UN FANTASMA

Al fin sola.
Al fin loca.

Cristina Rosenvinge.





A la màquina d’ escriure del William Burroughs ( Guillem Tell) & co.

I a les “ínes” del Kerouack. ( Sempre els escric malament)





A classe només ha vingut un fantasma.

S’ ha passat la tarda al balcó. Un home entrava en un bassal

per la finestra número tretze, ho he vist des del tercer pis.

Tinc quinze o no encara anys d’ incultura adquirida a l’ escola

però ma mestra, la follia, m’ ho ensenya tot al fondo del bosc.

I el fondo del bosc és casa meva, amb tritons, trèvols i trons.

Fa vint anys que em mediquen per treure’ m l’ instint animal.

D’ humà (que jo sàpiga) no n’ hi ha. Passes directament a zombie,

robot o res. Potser et converteixen en un experiment i et perden el cap,

però això rai, el que et foten d’ entrada són les emocions.

Et diuen que tindràs problemes amb els orgasmes

que ja no tindràs, però no et diuen que no sentiràs papallones

a la panxa quan no t’ enamoraràs perquè et droguen

amb drogues que li porten la contraria a la vida.

El cas, que només ha vingut un fantasma. Diu que li fem por.

L’ espantem? L’ enrampem? El lliguem?

Que aquí no usem químics.

Som alternatius. Has sentit a parlar de la mineralogia? :

Fotre-l’ s rocs els deixa suauuuuuuuuuus...



griFOLL
25.12.11
casserrespoblepoema








MIMS

Als mims ( i no mims) plens d’ amor amb qui hem fet cagar el tió.



MIMS

Capicuadament:

una mà, la d’ allà, fa amunt, amunt,

i la de l’ altra banda fa com auuu auuu, lentament aquesta,

però ara no tant comparada amb el peu de sota que salta

com una granota boja sense cruà cruàSant MIM era el sant que

feia riure als nens, als folls i als vells. Només els adult(erat)s (tarats)

deien que eren muts. Mims muts? Muts mims?

-Tu, que xerres raru, nanu, que no tens braços que hagis de fer sorolls

amb els morrus?, va fer-li amb un triple de tres dits donant-li recargolada

als malucs i amb el colze a Neptú (no ep tú,  no ep mi,  no ep ningú, va)...

Gesticulant en direcció exacte vers el riiing (no timbre) de la nyec (no porta)

que havien d’ obrir fent set capitombes pel sostre deixant-se un genoll

al sofà... Més mims venien a mamar!!!

( De com “xerren” dos mims mamats, m’ he n’ he d’ enterar ).

Bàsicament però, els mims fan mims, mimus i muacks,

perquè en tenen l’ ànima plena, tan plena d’ amor

que amb la paraula queden curts.

Per això sempre estan en edat de creixement, com els nens.



grifoll
25 de desembre de l’ 11
casserrespoblepoema



SI VAS





Si vas de perdedor, si vas de guanyador, tu

competeixes: el teu regne no és del meu món.



grifoll
25.12.12
casserrespoblepoema




ENS CAL




ENS CAL

 alguna cosa

com tornar a descobrir el foc.





grifoll
25.12.11
casserrespoblepoema




a Mr. NINGÚ




(Això són sis versos dedicats a Mr. Ningú.

Gràcies a ell i als del seu tarannà per fer

brillar més l’ altra cara de la moneda) :

Memòria de peix, no és per tu, és a mi (que m' ho dec):

Evidències que donar és rebre: Sobredosi de res ?

I uses excuses encara, i jutges, i fas mal, però

mira’ t:  És a tu a qui cau la merda que em tires.

Tu no saps pas jugar al “creu i ratlla”? (...) Au doncs,

 ara ja en saps.  Bones festes.




grifoll
25.12.11
casserrespoblepoema



sábado, 24 de diciembre de 2011

MEMÒBLIDADA




La lluna, mil nits i una, la lluna

per a l’ home. I l’ home

cec, brut de preguntes.

Però han picat a la porta d’ avui, ara,

a tothora, la llum, els arbres,

paraules despentinades amb aigua

i tempestes de fruita. La vida.

Un milió d’ esquelets dansant.

I ànimes, carn, i talons (peu amunt) sense fons.

És l’ empremta del somni, ferint-te

al voltant del teu cor domèstic

a talls de pissarra, qui, per memòria de por,

s’ empassa la clau de la porta. Qui,

per no casualitat, de bon oblit,

obriria i viuria.

Però, què se n’ ensumaria la gent

d’ un mort vivent que surt al migdia?

-És el peix que es mossega la cua, penses

ennuegant-te amb una espina gens santa,

que ja estàs bé mort, consolant-te.

I t’ espantes. T’ espantes com mai

quan descobreixes que ets allò

que sempre vas odiar dels altres.

I ara, mira: repòs i mentides.

I si et poses les piles?, millor, no?

Que no et receptin la vida, pintes a la paret

amb tintura de iode. I correm

sense mirar a terra, de pressa, fent ziga-zagues,

com si voléssim, volant.

( hi has estat?)



grifoll
25.12.11
casserrespoblepoema





L' (IM)POSTOR



Aquí, raquític de lletra, metrallant

illetrat versos pel fel, foll, dispersat,

versista del buit i onanista. En aquest racó

(es)grifollat, lluny del ramat, sol com la lluna,

faig jocs de paraules procurant no dir res.




grifoll
25.12.11
planeta terra




TOT ANIRÀ BÉ



Lletres sense forma, de suro, què pesquen?

(...)

...les lletres mudaven com serpentines enceses

dins el meu cap. I era el meu cap la pàgina encesa

reclamant-te la boca: tot anirà bé, ens en sortirem,

i fins que m’ apagués amb el fum de la son:

tot anirà bé, ens en sortirem.



grifoll
24.12.11
casserrespoblepoema



viernes, 23 de diciembre de 2011

SON






Sento la terra més alta:

Hi ha totes les feres del bosc hivernant-me

dessota els peus.



grifoll
23.12.11
casserrespoblepoema



SENSE PARAULES




“I si se m’ han acabat les paraules ?”
És com “I si he estirat més la boca que el llapis?”
Pitjor seria quedar-se cec o sense tinta, t’ avisen.
I t’ avisen bé. -Necessites riure, plorar, badallar,
rascar-te el clatell, observar llargament
el curs de l’ enigma, escriure amb els ulls, passiu,
sense escriure, contemplar activament el moure’s
dels àtoms en totes les coses, lluny d’ ulls,
embriagar-te de tan acaronar el mateix roc
sis mil anys, com el riu, com la dansa que et constel•la
i el mamífer que ets -.
I fuig la teva carcanada tombant arbres, entre mamut
i mamuta, mamutejant al firmament, feta la fera.
Tornada a l’ instint, rebrot de noves fulles, però les del saüc.
Vessar de noves tintures, però les de l’ aurora boreal quan baixen fins l’ aigua.
Troballes serenes, dic. Acords amb les pluges, reunions
amb les fures i els óssos i els llops amb les cabres; i amb l’ escorpit
i els llengots i amb la cuca fera més parda i lleoparda de totes: l’ home.
(És un mico esgarriat .Tornar-ho a provar.)
-I llavors, com a tu, se li acabaran les paraules. Les paraules i
els drets, les gràcies, el respecte, l’ aire, l’ humor, l’ amor, la follia...
-No. Confia en el mico que encara te a dins, és molt xic,
però és la clau. Inclou final i principi. Duu amor.
-(l’ home ets tu i no entens els udols ni l’ agitar d’ ales ni l’ om):
Se t’ han acabat les paraules,
has estirat més la boca que el llapis, sí. Però
observes l’ herba i per primera vegada la veus.
Tornes. Tornem. Trona. Plou.
I ens ve riure de mico.


grifoll
00:00
23.12.11
casserrespoblepoema



ESCALA


"fotogrames" extrets d' un vídeo-poema desaparegut al ciberespai o més enllà



Hauràs de posar dret el sentit.

I ni dures ni tendres t’ esperis a rebre’ n.

Dona’ n les que et manquen i enfila’ t:

L’ amor és pujant.



grifoll
23-.12.11
casserrespoblepoema




miércoles, 21 de diciembre de 2011

BETUM





Temo l’ hora, les sabates.

No sents com s’ esborra el betum del rellotge?

Sembla que no hi ha res a ocultar:

els ulls dins una estança, reclosos. L’ estereotip:

L’ espardenya llarga toca les tretze, ens embetumem,

canviem les respostes i no preguntem. Nosaltres

som mosques. Mosquetes mortes i cegues

dins una capseta de mistos a la butxaca

d’ un nen que ens ha tret les ales. Silenci

per totes bandes. Silenci de paraules, d’ evidències.

Llum dura.



grifoll
21.12.11
planeta terra








martes, 20 de diciembre de 2011

ARA ÉS NÉIXER



Reconec aquest naufragi del revés, ara és néixer

el que anava a ser menjar pel gran peix. Però

néixer vinguts de la mort, ressuscitats en petit,

apareguts i distrets com infants ressorgits

de l’ agut desencís d’ haver estat extirpats

de la pròpia infantesa. Tan endins són els nens?





grifoll
21.12.11
planeta terra



VAIVÉ


 




Pels llums reclinats que duus als pòmuls,

que la vida et salti al damunt. I perquè et perds,

(no vulguis plànol) tothom et troba menys tu.

Són laberints personals, intransferibles...

Però és que no es tracta d’ entendre el vaivé,

sinó d’ estimar en ell, de vaivejar-s’ hi:

Qui no gronxa el cor, desexisteix.





grifoll
21.12.11
casserrespoblepoema