Allarga’ m temps que arribo vell,
que vinc d’ ahir vestit d’ abans i no sóc jo.
Allarga’ m l’ haver cregut en tota dita
que m’ han dut fins on tu.
Allarga’ m l’ ombra de collir trossos de món
que duc a les butxaques –misteriós amen -.
Allarga’ m l’ univers, la paraula que ressona al fondo,
què diu?
grifoll
20,12,11aquí
Tweet
No hay comentarios:
Publicar un comentario