Seguidores

martes, 13 de diciembre de 2011

PES EXCEDIT






Vomito colors damunt tots els blancs en negre

que em proposen el gris com a forma de vida.

Sacsejo la banda sonora salvatge del meu existir,

escolta be: Les paraules són la disfressa de les paraules.

Tu em miraràs alguna vegada recordant

exquisides mentides que mai van ser ni seran

i mil erugues no arribaran a papallona l’ estiu

que no ve. Resultat: Que dono gràcies a l’ equipatge,

per perdre’ s. I pregunto:

Per què no em sento més lleuger?  

Duc més pes. Tot el pes que no veus, el duc jo.

Què he de fer?





grifoll
14.12.11
casserrespoblepoema




No hay comentarios: