Seguidores

sábado, 10 de diciembre de 2011

PORLABOCAMUEREELPEZ

Després hi ha aquella antiga podadora, la llengua,
infatigable, purpúria. Caldrà tallar-la?
Té nou cues, és perillosa.

Sylvia Plath







Moviment, desferma’ t: Quieta és la mort.

Despulla’ m d’ ombres, mà humana,

girasol de cinc dits, tacte: Cec és l’ abisme

i jo dic jardins, no per a mi, per a tu. Jardins delinqüents

que fugin a fer boscos prohibits amb fruites prohibides

i fauna i flora i persones prohibides. Boscs per a nosaltres,

vius, bruts, malgirbats, arrugats, desnodrits com bells

som els humans, la mà humana, el braç humà,

l’ ésser humà que necessita ser abraçat, tocat,

besat, oxigenat, hidratat i demès.

El pebrot no, aquest necessita terra, llum, vent, aigua i color.

( Vaig al rebost i descobreixo que no en tinc, de rebost.)

p.s: Aprendre a callar: Tinc nou cues.



grifoll
11.12.11
casserrespoblepoema