Després hi ha aquella antiga podadora, la llengua,
infatigable, purpúria. Caldrà tallar-la?
Té nou cues, és perillosa.
infatigable, purpúria. Caldrà tallar-la?
Té nou cues, és perillosa.
Sylvia Plath
Moviment, desferma’ t: Quieta és la mort.
Despulla’ m d’ ombres, mà humana,
girasol de cinc dits, tacte: Cec és l’ abisme
i jo dic jardins, no per a mi, per a tu. Jardins delinqüents
que fugin a fer boscos prohibits amb fruites prohibides
i fauna i flora i persones prohibides. Boscs per a nosaltres,
vius, bruts, malgirbats, arrugats, desnodrits com bells
som els humans, la mà humana, el braç humà,
l’ ésser humà que necessita ser abraçat, tocat,
besat, oxigenat, hidratat i demès.
El pebrot no, aquest necessita terra, llum, vent, aigua i color.
( Vaig al rebost i descobreixo que no en tinc, de rebost.)
p.s: Aprendre a callar: Tinc nou cues.
grifoll
11.12.11casserrespoblepoema
1 comentario:
Sospir...
Publicar un comentario