Seguidores

martes, 13 de diciembre de 2011

VA





per ser aire és  que m’ embriaga l’ aire i per ser  foc que em sento  en flama    que    sobrevola    l’ espai desmuntable i forada el firmament entre licantrops vestits de maduixa avui que fan una festa pels orígens del mico que ara no és home vindran déu i la seva inexistència predicarem a la paret com corbs afamats de ciment fet amb pols de carnús d’ ossos el sol diu que no pita rodó les formes s’ extravien o s’ extravien o mai no es retroben els mol·luscs s’ amaguen de la flama del llamp inexistent cada narcís és un hoste benvingut un or és una medicina dues perles una passada que casca la trona però inventa maneres corre a desfer-te de totes les formes que venen vestides de merda leprosa ens volen salvar de ser nosaltres trossos de coses en moviment que fem sorolls i esperneguem que si ens claven xinxetes diem ai generalment i ens surt sang segons com tirant a vermella sobretot si és arterial i no ets coronari de la corona de cap imperi que t’ apressi i tinguis temps de morir-te abans d’ haver de néixer per poder descobrir que un dia totes les hores seran reunides en una urna i les que superin en amor el grau primer seran tornades als propietaris i de regal una bicicleta sense frens
què?





grifoll
14.12.11
casserrespoblepoema






1 comentario:

cantireta dijo...

Vine a Verdú JA!!! He d'abraçar-te, fera genial!