Arribar a les pedres, el com et miren o si s’ esllavissen
volent-te els peus o la lluna que duus de silenci a les plantes.
Com hi vas sense camí ni límits. T’ admiro.
Tinc un castell de focs per a tu i no són d’ artifici,
són d’ art sense ofici. Saltes. Caus al riu. T’ enfiles als arbres.
Som aquí, tots iguals menys tu, que somrius.
T’ encens una cigarreta i fas dibuixos de fum amb les pestanyes.
Ets déu moltes vegades. Cada miracle ens despulla un pam més,
dos, tres. Un àngel xic i brut s’ acosta a demanar-nos foc.
Un àngel xic i brut, no l’ oblidem mai, no l’oblidem mai.
Un àngel xic i brut de cendres que existeix amb ganes i riu.
Twittear
No hay comentarios:
Publicar un comentario