Seguidores

domingo, 29 de abril de 2012

CONSULTA




-M’ agrada, em provoca una tristesa que em deixa moure, pensar, fer córrer els pensaments d’ una banda a l’ altre, tenir o fabricar idees. Tot això m’ ho permet, l’ altre no, va dir l’ home il•lusionat.

I van pagar i se’ n van anar per sempre més.


griFOLL
30.04.12
casserrespoblepoema

jueves, 26 de abril de 2012

PENSAR CANSA(I)


PENSAR CANSA (I)





Estén l’ ànima aquí terra:

 Cadascú deu escriure per les seves raons i de tots els temes, indiferentment del gènere, per això mai entenc les reunions o trobades de res.

Suposo que no hi ha trobades d’ assassins perquè deuen costar  d’ organitzar, però segur que cap ha matat, ni molt menys, per la mateixa raó. No s’ assemblen de res. Per això mai entenc les reunions o trobades de res.

Ni els voltors deixen una viscera per l’ altre. És la seva viscera.

Faig punta al llapis i no demanaré permís (d’ armes). Dibuixaré. I dibuixaré com ara milions de persones, una cosa diferent. Per això mai entenc les reunions o trobades de res.





griFOLL
26.04.12
casserrespoblepoema

miércoles, 25 de abril de 2012

griFOLL CAMÍ

martes, 24 de abril de 2012

desconeguts

lunes, 23 de abril de 2012

Tècnica mixta sobre cartró i tela.

clica per que creixi




EL LLOC



La pedra al peu. Camins que no van a Roma ni descalços.
Glans i demés fruits. Cap rastre d’ altra passa, ni calçada.
Sense fonts. Ni un aire. Ningú i l’ imminent. Sense feres.
Sense olors. Sense ganes. Però
altra vegada emprens el vol i tornes a ser l’ àliga.
Des de baix, que no t’ hi veies. Sempre et passa.

griFOLL
23.04.12
casserrespoblepoema




domingo, 22 de abril de 2012

100 + vídeo

100



No ho has sospesat. No t’ ha calgut.
I has optat per la senzillesa, que és lo difícil.
I t’ has agafat a la cua del monstre amb la força
d’ un roc. Sent. Sent ara com ho has fet, d’ on véns,
on anaves a parar.

griFOLL
23.04.12
casserrespoblepoema




sábado, 21 de abril de 2012

CONY D’ HOME


Una cosa que no és la que buscaves et pot servir,
però no és la cosa que buscaves. Mossega’t les ungles!
La bellesa és més amunt, més macabra, més bèstia.
La bellesa talla, si és el què buscaves. Posa’ t les cames!
Que els colors purs no t’ enganyin. Plora a l’ oli!
Que l’ oli sigui de garrafa i que no sigui oli. Tot resolt!

grifoll
22.04.12
casserrespoblepoema



NaUfRàGi EsCrRiT







TEMPUS FUGIT



Tornaràs al bell misteri,
abans de descobrir-ne els ossos
i el jardí no et reconeixerà. Tu sí,
per un instant hi seràs més que mai.


grifoll
21.04.12




viernes, 20 de abril de 2012

FETS




Feta de vespres, al so de la nit m’il•lumines.
Feta de tu, amb orenetes o sense, qui ets?
Feta de tu i ningú més, així és com t’ estimo.
Ja no em se estimar les coses precises ni les persones exactes.
Giravolta ara i aquí tot i no-res.
Ens fan els canvis, les tempestes, les mentides que no ho són.
No dormiré.


grifoll
20.04.12
casserresponblepoema

NO, NO

I me n’ alegro

Joan Vinyoli




NO, NO


Com si tinguéssim quinze anys i ens ho creguéssim encara,
els teus ulls, allò que es diu, els teus llavis, allò que es besa
i es besa i es besa.
La pell novíssima, fins a dins, sense ossos.
La nit amagant-nos, descobrint-nos, palpant-nos, embriacs.

Només érem humans, només érem joves.

Som i ets l’ anhel que cerquem trampa rere trampa.
Fred als peus. Ets i ets sense ser sols tu la certesa, bufes i m’ alço,
sóc una ploma que escriu en l’ aire les conjugacions de l’ amor.
I visc enganyat, i m’ enganyo per a viure, perquè tot és i també és al revés.
Perquè t’ estimo i m’ estimes i nedem sense guardar la roba,
literalment, fins l’ illa nostra.

Escullo els pits, el melic, l’ orgasme dels vius, el sexe sense àngels dels àngels,
la ingenuïtat.

Ets, i ets la mà que acarona, el somriure que cura,
les pestanyes-pols d’ ala de papallona, el pubis canviant de la lluna,
el bec del niu fent-te pessigolles. Tens, tenim quinze anys i no són els nostres.
Són els quinze anys que tu vulguis i algú des de no sé quin on, s’ espera
i et correspon.

Mes jo ja no me’ n recordo. No me’ n vull recordar. No, no, jo sóc aquí
i així em vull, furiosament i encuriosit, rascant.


grifoll
20.04.12
casserrespoblepoema





miércoles, 18 de abril de 2012

tibem




fins que s’ estripa la carn i s’ obre el poema
tibem
des de l’ anhel en pols fins el desfici a granel
tibem
del misteri
tibem

 



griFOLL
19.04.12
casserrespoblepoema




PINTAR



Agafar un bidó de pintura negre, de tintura , carbonets o nit total.
Agafar un bidó de pintura blanca, de tintura, guix o calç neutral.
I en una paret, una tela, un mur blanc pintar-hi “SÍ” amb la calç.
I en una paret, una tela, un mur negre pintar-hi “No” amb la nit.
Rentades les mans, no hi ha proves.

griFOLL
19.04.12
casserrespoblepoema




S’ INTENTA, S’ INVENTA, PER A TÚ .




És al mot de les mil formes, en tots, multiplicant-se,
el blanc impenetrable, alguna cosa demostrable?
Hem d’ anar més enllà, hem de ser més aquí.
Ens n’ estem sortint, qui ho havia de dir? I fent-ho així,
descalços d’ ànima i valents, qui ho havia de dir?
Les nostres guerres no es veuen, res a demostrar.
Hem anat més enllà, som molt més aquí, just aquí,
ja pots dir...Era una sorpresa, mira a dins.

griFOLL
19.04.12
casserrespoblepoema




martes, 17 de abril de 2012

NOU COMA VUIT



La gent no es mesura. La gent desapareix abans de ser mesurada.
Ens enganyem, és més fàcil. La gent no es mesura.
Es mesura la gravetat i sempre cau alguna cosa.
La gent no es mesura. No te mida. Abans desapareix.
Com un fum, cent vents o la claror quan s’ aclareix.
La gent no te mida. La gent va adormida. No te mesura.
Pastura, com les ovelles i els xais i les vaques i el toro.
No te mesura. La jutges i no te mida, pastura, com tu.
No te mida la vida. La gravetat no te perquè ser greu.
Abans desapareix. S’ absorbeix a ella mateixa a nou coma vuit
no se quès. Ens enganyem, és més fàcil. La gent no es mesura.
Fa fred.


griFOLL
18.04.12
casserrespoblepoema





lunes, 16 de abril de 2012

CANT ( A MI MATEIX)




A mi, que sóc el nen.
A mi, part del revés, horitzontal a la inversa.
A mi, pack d’ inquietuds, disbauxa cosmonàutica.
A mi, mà que t’ empaita amb anhel, ballarina.
A mi, peus freds, cuca molla, de part de l’ alegria.
A mi, que em compraré una pipa que no ho sigui.
A mi, de la pau, la de l’ indi que hem de fer.
A mi, que jugo amb les serps i em fumo les flors.
A mi, que bec dels arbres i ploc a raig fet.
A mi, que palpo i veig i gusto i sento i tremolo.
A mi, que devoro els colors, els que hi són i els que no.
A mi, que m’ agrada la claror. A mi, que vull nit.
A mi, que puc amb tot. A mi, que sóc un pupes.
A mi, que perdo els papers. A mi, que trobo sentit al no res.
A mi, que sóc. A mi, que no sóc. A mi,
ja em coneixes. A mi, l’ inexistent, l’ anònim.
A mi, sí, de vista. A mi, que no entenc a ningú.
A mi, que m’ ha tocat lo millor. A mi,
que m’ estimo. Que estimo. Jo.


griFOLL

17.04.12
casserrespoblepoema




MÓNS


Jo no vull que et cansi el cansament de resistir.
Vull que sàpigues que tu ja no ets d’ aquí.
A vegades hem de ser a dos móns a la vegada, i
et sorprèn encara l’ absurditat d’ un
amb la lucidesa de l’ altre. Diu que ja ho anirem veient.
Cal obrir els ulls per observar que ens és dit tot.


griFOLL
16.04.12
casserrespoblepoema



domingo, 15 de abril de 2012

és que jo vaig anar a la salle



Posant les cartes a sobre la taula, depèn de les cartes.
He recorregut tants absurds que a mi em toca el Foll.
I em toco.
Ja el conec l’ infern, ja n’ he estat molt de cec.
Seré de carn fins l’ ham. I de contradiccions. I absurd.
Ens hem d’ aprofitar que res treu res.
Un clau no treu un altre clau.


griFOLL
16.04.12
casserrespoblepoema



PERQUÈ VOLEM



Encara amb boca de cendra consoles la brasa i ets foc .
Hi ha gent que malgasta el dolor.
S’ aprèn a existir amb el dolor, s’ aprèn
que existeix absolutament tot, que pots anar-hi ara mateix:
A ser-hi s’ aprèn. Però hi ha tanta gent enganxada a terra,
són com xiclets. És per això que volem.


grifoll
16.04.12
casserrespoblepoema



sábado, 14 de abril de 2012

picat a la pedra



Les paraules ja no guarden el significat.
Existim fora de l’ existència. Som la nostra trampa.
Ja no tenim nom. Comença aquí.
Pots fer el què vulguis.


PICAT A LA PEDRA


Humanament fràgil et desgranes
la cosa més tendra fins que jo també sagno.
El desert et lliga amb l’ infinit.
Trafiques amb la soledat. No hi caus.
i dius l’ amor.
I duus amor.
I m’ ets l’ amor. I si, a més a més, plou,
llavors puc dar significat a les paraules,
desenteranyinar l’ aranya de l’ absurd foscà;
i em desconverteixo i esdevinc tu amb les coses,
lluny del jo de sempre.
D’ aquí que sé l’ idioma del silenci,
tinc els llargs passeigs per la glorieta del goril•la verd,
totes les cèl•lules exaltades saltant d’ una dimensió a l’ altra, etcètera.
És ben cert.
Ho trobaràs a la vauma picat a la pedra, polit per l’ aigua.
Aviat farà mil anys
que ens coneixem.


grifoll
15.04.12
casserrespoblepoema





pintures sobre paper



griFOLL
14.04.12
casserrespoblepoema




viernes, 13 de abril de 2012

OBJECTES




Pilota amb cent peus.
Bombeta de marbre.
Rellotge de lletres.
Càntir de seda.
El bigoti de Nietsche.
La primera llenega.
Un mirall.
La poma de l’ arbre del be i no tan mal.
La trencadissa total.
Un escarabat cap per avall.
Molts prospectes.
Satanàs.
Els teus pòmuls.
(L’ “art” és personal i intransferible)

griFOLL
13.4.12
casserrespoblepoema



PREGUNTA



Què us he de dir jo, món,
(i )que no llegireu això? Un per
què? Un per a qui? Un per allà?
Si sóc jo el que pregunta.


grifoll
13.04.12
casserrespoblepoema

jueves, 12 de abril de 2012

VELLUT i BALL amb els ELEMENTS


et puc descordar el cordó
umbilical?






martes, 10 de abril de 2012

CANALLA ( i la foto amb fantasma de tota la vida)

Van Gogh de festa als camps, als camps de timó de Rimbaud
que venia fumant haixix des de Paris. Ningú ho sap, però hi havia en Lou Reed
tancant-li el gas a la Sylvia Plath.
( Història peridel•lica dels altres camps, cap.II)





CANALLA


Disparàvem glans de roure amb fones fetes d’ alzina,
ens hi obríem les celles i arribàvem bruts de sang a casa,
com acabats de néixer.
_

Fonda, la respiració de córrer per dintre la vida, fonda i verda.
L’ herba xopa, boníssima. Llamps i tempesta. Ball amb els elements.
Les boques plenes de terra.

_

Sutura. Riure. No créixer. Plou.


grifoll
10.04.12
casserrespoblepoema





PINTAR




Pinto pijames i abrics i botes i calces.
Però no hi pinto res. Ni tan sols m’ ho invento. Pinto
tovalloles i cortines i draps i camises amb el primer color que trobo.
Ni tan sols el penso. Pinto. Sóc pintor.
(Que no me n’ oblidi, al vespre, de cremar-ho tot).


griFOLL
10.4.12
casserrespoblepoema




lunes, 9 de abril de 2012

SALT




No m’ estic coneixent, m’ estic trobant
amb les coses per dins de les coses.


La veu només diu
                   i aquí
n’ hi ha molt més.


I és el salt. Sols un salt.



griFOLL
9.4.12
casserrespoblepoema




domingo, 8 de abril de 2012

TRÍPTIC (i/o de 4)




Autoretrat:
Anhel , patilles de cana, escabellat i foll.


Missatge:
La informació es ramifica, jo m’ acumulo i sóc bosc.


Al bosc hi ha de tot: bolets i pinyes i feres i picors.
El bosc és com l’ oceà? Sí, però els boscos no nedem, suem.



grifoll
8.4.12
casserrespoblepoema




TERRA



Volen entrar. Trencar l’ ara. Descollar els sentits.
No ho saben. Algú els hi ha d’ explicar, que no són aquí,
que no són allà. No ho saben.
No els hi parleu de l’ altra soledat, va dir la terra, ho faré jo.


griFOLL
8.4.12
casserrespoblepoema




TOT AIXÒ





Demà no hi haurà ahir que valgui avui.
És estrany, sí.
Però només és un joc. Tot això, no
existeix.
Només tu.


grifoll
8.4.12
casserrespoblepoema




CAMÍ



I a cada bota un peu,
l’ una per aquí, l’ altra, per déu!
El que se’ n diu un camí: no saber on s’ és.
La situació era aquesta. I el mal de cap
que et vull arrencar, l’ estat.



griFOLL
8.4.12
casserrespoblepoema





T’ ESTIMO, de grifoll


Ningú m’ ha parlat com tu del silenci, ets la veu.
Camino per sobre dels teus pensaments, m’ anomenes.
La por, la set, el buit caben en un didal pel teu dit, m’ assenyales.
(No m’ ho explico, m’ expliques).
He pintat pedres verdes i portat la pluja, no he fet prou.
Sóc past de laberints, i em dónes vol. Volem.
Sempre hem volgut.

- Vaig a posar-me trist a la riera.
- Pots plorar?
- No encara.

No sóc aquí perquè sí. Sóc l’ ésser que des de l’ infinit fins fer tota la volta
t’ estima.
No ets pas aquí perquè sí, somrius dins els meus pensaments, fent pessigolles.

Hem jugat amb mil rendicions ( però mil no és res).
Hem travessat vides de vidres trencats fins coagular-nos plegats.
Hem començat sempre pel final, per no saber el principi.
Hem estat qui som i qui no som i també som, en secret.
Amb vi de l’ arbre del be i del mal hem fet calimotxo.

Sempre, per més fonda, és fluixa la tristesa?
Te’ n recordes de totes?
Les fondes, vull dir.
Jo no tinc memòria “ sóc un peix”. Lo senzill,
cada vegada n’ és menys? Parla’ m de les bruixes,
dels bojos, dels mags i de Lilith, l’ alada. Parla’ m de tu,
del cor i de les vaumes, del que et plagui o no parlis,
t’ escolto sempre i, valenta, m’ estimes.
T’ estimo amb i sense paraules. Que riguis, que ploris...
T’ estimo la lluna de pluges. La pluja de llunes.
T’ estimo.



grifoll
8.4.12
casserrespoblepoema




PINTURA SOBRE PINTURA




sábado, 7 de abril de 2012

griFOLL PAISATGES

griFOLL'12

ÉS FÀCIL

Si és fàcil. Fàcil com escoltar una cançó,
beure a galet o dir no. Som ben estranys.


grifoll'12




jueves, 5 de abril de 2012

PLANTA




Sóc un silenci inexistent del mig del bosc que canvia de tonada.
Un bolet, un secret ,una aranya. Però ni això em cal saber,
cap direcció hi anava, tothom ja en tornava i t’ avisava, però
per tornar si ha d’ anar. Ningú hi pot anar per tu.
La llavor germina, passa l’ aranya, la llavor germina,
un bolet, un secret, la llavor germina.


grifoll
5.4.12
casserrespoblepoema





EM DESPULLO


Em despullo
Em despullo
Em despullo
Em despullo
Em despullo
Em despullo
I no acabo
I no acabo
I no acabo
I no acabo
I no acabo
I no acabo

grifoll
5.4.12
casserrespoblepoema




grifoll, MENT d’ ORENETA



Ningú és tan lluny com el del teu costat. Ni tan endins.
Mudem, mudem com mirar els núvols, sense deixar el firmament.
La senzillesa és això, no te res a veure amb res més. Fluir.
No posar interrogants al fil on posa l’ oreneta: ja hi ha l’ oreneta.
No fer-te malbé amb eriçons que ningú et reclama, no és venen
( deu estar prohibit). Déu també, el confonen amb déu, no s’ hi compten
i el dibuixen. Se’ n fan creus i xiuxiuegen des de l’ infern per no anar-hi.
Tenen gàrgoles i els nens volem ninots que no ho siguin: sargantanes
i escudelles, xocolata i musaranyes, llances i cabanyes.
Els nens valents del bosc del món, m’ hi compto, ens inventem,
ens la juguem, no en sabem, però ja en sabem un tros més tret.
Que si cap a la gruta és el tercer dimarts de cada mes
o si del bec del corb a l’ entrecuix. Són sangs,
sangs roges del gran riu que aquí hi fem una mar. Mar viva.
Vida però no gratuïta. Un mar sagnat, sentit, universal.
( i tot això són feines per fer un dissabte sortint de l’ oficina, no?)
I jo no sé què contestar. I jo no sé com explicar a ningú
que ha entrat una olor a casa que només em parla de tu.
I jo no sé què dir quan em demanen perquè m’ agraden més
els arbres que els bars. I jo no sé com explicar a ningú que
la por és una pedra negra que roda pel bosc de dins
i no res més. I jo no sé a qui xisclar-hi d’ alegria que
he vist un roc amb cara de pallasso que somreia.
I si fóssim allò que sentim i només fóssim sent l’ instant?


grifoll
5.4.12
casserrespoblepoema






miércoles, 4 de abril de 2012

SIGUEM SAGNANTS





Torna’ m tu a enlloc.
Sóc molts, no tenim nord.
No sé res més.
Desconegut, com em presento?
Etiquetat, com em presento?
Prejutjat, com em presento?
Conegut (errat) com em presento?
( l’ impresentable no es presentarà, riuen,
i un nen que vaig ser, sempre els escolta,
és un espi(n)eta. A la pregunta de si “ets feliç?”
es copia dels altres, que tot ho fan be. )
Torna’ m tu a enlloc,
mirall de doble joc. Podem raptar tots els colors
de l’ únic vers, mirall, tenim enginy.
La veritat no existeix, les mentides, sí.
Ploguem, ploguem com mai, tibem el tap,
buidem-ho tot, siguem sagnants,
éssers de sang que som
i honestos amb l’ esperit.

grifoll
4.4.12
casserrespoblepoema




ALTRES HORES




Cap dels altres pot ser un altre.
Els altres segueixen al gran altre.
Els altres no generen llibertat als ulls
ni tenen pensament a inaugurar.
Els altres no hi són, no hi caben,
són masses. Els altres són tots.
Hi són sempre, arreu. Són els altres.
No existeixen. Sóc jo.


grifoll
4.4.12
casserrespoblepoema




PLUGES O BAIXES?


L’ arbre, cansat de ser arbre, se’ n va anar amb el vent.
I les arrels tastaven els núvols. Per això plovia terra
allà a on vaig ser petit.

grifoll
4.4.12




AVUI LES BRUIXES NO ES PENTINEN



Enlloc no hi ha enlloc
ni ningú
com ara tu, com ara jo.
Res és tan poderós com el silenci que vas sentir un dia
abans de néixer.



grifoll
4.4.12
casserrespoblepoema




martes, 3 de abril de 2012

la pregunta





El Cafè




griFOLL fent el bassal




griFOLL: L' olfacte



lunes, 2 de abril de 2012

LA SAL




Les paraules eren a dins quan jo era petit.
Aquesta tarda, amb el fum i els diables,
deien coses a les coses fins que he pujat
a canviar-me de nom(s) i a serrar-me una bamba.
Són a dins les paraules, tot el dia que és ara.
D’ esferes.


griFOLL
2.4.12