Seguidores

martes, 17 de abril de 2012

NOU COMA VUIT



La gent no es mesura. La gent desapareix abans de ser mesurada.
Ens enganyem, és més fàcil. La gent no es mesura.
Es mesura la gravetat i sempre cau alguna cosa.
La gent no es mesura. No te mida. Abans desapareix.
Com un fum, cent vents o la claror quan s’ aclareix.
La gent no te mida. La gent va adormida. No te mesura.
Pastura, com les ovelles i els xais i les vaques i el toro.
No te mesura. La jutges i no te mida, pastura, com tu.
No te mida la vida. La gravetat no te perquè ser greu.
Abans desapareix. S’ absorbeix a ella mateixa a nou coma vuit
no se quès. Ens enganyem, és més fàcil. La gent no es mesura.
Fa fred.


griFOLL
18.04.12
casserrespoblepoema





No hay comentarios: