Seguidores

lunes, 28 de mayo de 2012

aPUNT






El desig és coragre; i esperar,

l’ esperança. Existeix el camí vers la bellesa,

però no la bellesa.

Existeix la poesia, i aquesta, per força,

ha d’ estar en nosaltres, en tu.





griFOLL
28.05.12
casserrespoblepoema

domingo, 27 de mayo de 2012

LI VA DIR QUE NO




Sense fons, dessota les angúnies,

no hi tornarem, no?

I Supercatwoman li va dir que no

i tots ens ho vam creure

i era la mentida més grossa del món.



 griFOLL
27.05.12
casserrespoblepoema

LA MÀQUINA








Sóc la màquina que roda torta.

Sóc l’ ocell que el vent s’ emporta.

Sóc un cercle, fet de voltes,

no m’ importa. No sóc soca.

                           (variant:

                            Jo ja no sóc masoca.)





griFOLL
27. 04.12
casserrespoblepoema


sábado, 26 de mayo de 2012

quatre nus








lunes, 21 de mayo de 2012

EL POEMA










He escrit un poema.

Estava be.

Però l’ he perdut.

He escrit el millor poema del món.







griFOLL
21.05.12
casserrespoblepoema

sábado, 19 de mayo de 2012

ALARMA

viernes, 18 de mayo de 2012

DIAGNÒSTIC per si en faltés algun








Hi ha la bossa que feia servir pels seus pinyols.

Dormia a sota els ponts. Els desapareguts anaven a resar-li.

Hi ha la veu que va fumar-se el seu ninot d’ ou ( l’ altre)

i tres cops de rierol perfectament definits:

Cicatrius de la vida. Però ara només té les angines.

Ja surt.




griFOLL
18.05.12
casserrespoblepoema

PINYONS DEL MAL ESCRIURE








Escriure comença per l’ ull:

S’ inventa la visió. (No es raona),

s’ alça el teló del món i comença:



Amb la sang més freda que la clau va obrir la porta. I va quedar-se a dins, mitja hora, escoltant.

Entre calçat i amb peus de plom, va sortir de puntetes. Tot era recte i amb les parets enceses

d’ espelmes.

Amunt no es veia res, no, ni massa enrere ni endavant, però recte.



Escriure. No, mai recte, sense anar de puntetes.

Escriure a quadres, a rectangles, invisible, sense voler, volant, girant cua, rebent, caient, a

mitja hòstia, a tota hòstia, a la cua del circ on t’ agafes a ser la serpent que ensenya les dents,

fa cascavells i té potes.



De seguida el sol va preocupar-se dels rèptils. Els hi va pujar la febre i tots a caçar. El petit al

petitíssim i el gran, al mitjà. I esdevingué el poema riera, i riera amunt, hi vivia el Juganer. I qui

no vol conèixer al Juganer? I qui no s’ ha imaginat mai jugant amb el Juganer?

Ningú va dir que pujava somiant que havia somiat guanyar-lo. I pujàvem tots. Tu

i nosaltres, tot recte, parets d’ espelmes enllà, va...

Somreies entre versos, corries, pesaves, giravoltava tot(a) la plaça.



Escriure comença per la boca.

Es descriu la mentida amb exactitud, se’ n comet l’ acte i punt.

És el que buscàvem, un punt, el punt. No?

No, és d’ allà on ens escapàvem, va dir l’ altre.

Merda, va dir l’ un.



L’ errar. Sempre més amunt, com un barret.



Escriure comença per error.

Un error que se t’ enganxa aquí on sents el gust de les coses,

que, èh? Posa que és un vici popular com l’ aigua del Carme.



El poema és una cosa, jo no tinc absolutament res a veure amb res.

Copio, m’ ho dicten, treballo. I a les estones lliures, fumo.



( El tronc va passant...)



Follia: Demano la paraula!

Gros Gripau : Agafi-la.

Follia: Quanta estona puc tenir el cervell dins la peixera?

Pedra: L’ estona que tu creguis. La idea que ja te n’ has fet.



Escriure és entrar i sortir del poema, serpentejar,

desmuntar les coses?  Escriure n’ és un altre: el verí està en la dosi...

Com caminar, llaurar,  rascar-te un peu, emprenyar-te, plorar,

que t’ abracin, que plogui, que torni la llum, que caigui un piano,

va dir una pinya plena de pinyons. Només un altre.





griFOLL
18.05.12
casserrespoblepoema

EL CERVELL ÉS EL DESERT DE LA SELVA ( pintura-collage)

jueves, 17 de mayo de 2012

OCELL (+ pintura







Tornes a néixer com una ferida oberta, llisa, profunda.

I tranques les aigües i dreces el niu.

T’ agafes a l’ herba viva i a les rels. Els ulls se’ t donen.

Acaba de ploure i voles a un centímetre de terra

a la velocitat de la llum. Olores el món.

Obres la boca i beus d’ un bassal. Fas coves al cel

i no ets cap oreneta. Te la jugues i vius. Hòstia,

però no te’ n recordes de res. T’ hi poses.

Passen tres dies. T’ ho capgiren tot i et mors.





griFOLL
17.5.12
casserrespoblepoema

miércoles, 16 de mayo de 2012

JO








Visc sempre. Ni una mil·lèsima de segon

em veuràs mort sinó és que em moro del tot.



griFOLL
16.5.12
casserrespoblepoema

un grillart retrobat!!!!

martes, 15 de mayo de 2012

RES DIT







Jo repenjo lletres a la paret,

m’ aparto per moure-les i fer-ne paraules

i em cauen totes. I si no vull dir res?, penso.

Però no dir res, dient’ ho, vull dir,

com ara xisclar un silenci immens o fer espetegar

res contra jo què sé. Doncs això!





griFOLL
15.5.12
casserrespoblepoema

sense títol


Si em tornessin la paraula o em deixessin una boca,

no l’ usaria sinó per callar, que és exactament

el què vull dir.



griFOLL
15.5.12
casserrespoblepoema

EL POEMA






Encara que no et palpi, sóc palpador teu

i escric de tant mirar-te sense veure’ t.

No sóc el que veus ni veus que no sóc ningú més.

Jo, solitari, faig cabanyes de paper als tinters

i espero ( amb una fona) que florim...

Quan l’ encerti ( fuig, que) t’ ho diré.



griFOLL
15.05.12
casserrespoblepoema

lunes, 14 de mayo de 2012

VOMITAR O NO VOMITAR








Visc embolicat amb totes les meves ombres reunides:

és la nit, la nit repetint cap per avall totes les mentides del dia

i alguna que han dit que diuen que diu la veritat.

La nit és fosca, no ho veu que no n’ hi ha. La nit, tot s’ ho imagina,

en fa somnis que va deixant caure  a vegades a sobre, d’ altres

a sota, al costat, dins el sexe o molt lluny dels humans. És la nit.

La nit infinita dels astres, el poema més bèstia de tots és

déu amb la boca oberta, just quan la tanca i ets tu

amb tot l’ univers enganxat a la gola plena d’ estels ennuegant-te.





griFOLL
14.05.12
casserrespoblepoema

domingo, 13 de mayo de 2012

RES







Res s’ acostuma només a saber-te.

Els rius m’ acullen, la nit va descalça, arrugada per la mullena.

S’ escolta el giravoltar dels planetes.

Les copes dels arbres busquen a déu o a la lluna, no ho se.

Passa, en blanc i negre, un teixó empaitant un fantasma

que jo no veig, però que al final, caça.

Res més.





griFOLL
13.5.12
casserrespoblepoema

sábado, 12 de mayo de 2012

CAP QUIET






No tinc el cap quiet.

Són els ocells

quan acaba de ploure

pels camps

que m’ hi claven el bec.

Només fan pessigolles,

però jo no tinc el cap quiet.

Quina sort ( de la bona)

quan plou,

surto de la cova, m’ empasso la tempesta i,

de seguida, torno ja a tenir

el cap ple d’ ocells.





griFOLL
12.5.12
casserrespoblepoema

miércoles, 9 de mayo de 2012

PASSAFILS






La pell se m’ enganxa a les cases,

les mans se m’ escapen als boscos,

et criden els ulls, els meus i els del món,

i la mirada dels astres. Venus, en concret.

I  jo em se que ja no em sóc

i tot són jocs de cordes i cordills que es van trencant

i jo no se filar.





griFOLL

9.5.11

casserrespoblepoema

martes, 8 de mayo de 2012

NO T’ HO CREGUIS







No t’ ho creguis, viu-ho. Viu-ho

sense raons de pas, de pes, de res: sense raons,

no calen:  Te’ l calen i et trobes o pitjor: fent-te vell.

No t’ ho creguis, viu-ho. Viu-ho tu,

no en boca dels altres, lletra o llegenda il·lustrada: Mitologies.

No t’ ho creguis. Viu-ho. Sent-ho tu.

No cal que sàpigues qui ets. Només que no t’ ho creguis.





griFOLL
8.5.12
casserrespoblepoema

ELS ENAMORATS

EL MONO

domingo, 6 de mayo de 2012

REALITATS





Vam ser certs i preciosos i salvatges i instint

per un instant. Però no érem nosaltres ni tampoc ens coneixíem.

Aquell temps el vam somiar molt lluny d’ aquí, molt lluny d’allà i de tot arreu.

De realitats i de com s’ hi agafa l’ ésser humà, va.



griFOLL
6.5.12
casserrespoblepoema

sábado, 5 de mayo de 2012

L' OU


L'ocell trenca la closca de l'ou. L'ou és el món. Qui vulgui nàixer ha de trencar un món.

 Hermann Hesse



L’ OU





Ara que callar diu més, que puc ser a dins

que no és a dins i a fora, res de res, m’ hi avinc sense fer-ho. Ara,

mort de mots, ningú de mi, naufragi de la veu que el temps

s’ empassa, em trenco, sóc un ou i neixo.



griFOLL

5.5.12

casserrespoblepoema

"s.t." i "paranoia", de griFOLL




viernes, 4 de mayo de 2012

ASTROFÍSICA


No haremos el amor, el amor nos hará

Júlio Cortázar





Rere els rostres i les pedres i els camps, enllà hi has estat?

Serà fa molt temps o per enfocar, “l’ amor ens farà”, naixerem

com una font, sense avisar, d’ entre la molsa, a poc a poc.

Serem el bosc que sua, el riu de tota la vida, i la nit i la lluna...

Tots aquests detalls que no cal esmentar: grills i altre bestiar.

Farem vessar l’ infinit plovent com plovem, del revés,

regant els estels perquè creixin a veure si es poden menjar.

Soparem planetes de la nit passada.

Al punt. I havent fet el ressopó

ens fotrem el cosmos!




grifoll
4.5.12
Casserrespoblepoema


ARLEQUÍ, ARLELLÀ, pintura de griFOLL

jueves, 3 de mayo de 2012

jo

JO




On és Jo? En quin indret? Com s’ hi va?
Tu hi ets.


griFOLL
3.05.12
casserrespoblepoema

martes, 1 de mayo de 2012

poemet





POEMET PEL VESPRE O DEMATÍ


Del silenci, en quina boca moren les paraules?
És la teva o jo qui calla? I tu em mires i jo et miro.
Seiem rient i ens escalfem els peus al ventre del poema.
Tan clarament no em dius res com jo et corresponc.
L’enamorament és mut
u.


griFOLL
1.5.12
casserrespoblepoema