OCELL (+ pintura

Tornes a néixer com una ferida oberta, llisa, profunda.

I tranques les aigües i dreces el niu.

T’ agafes a l’ herba viva i a les rels. Els ulls se’ t donen.

Acaba de ploure i voles a un centímetre de terra

a la velocitat de la llum. Olores el món.

Obres la boca i beus d’ un bassal. Fas coves al cel

i no ets cap oreneta. Te la jugues i vius. Hòstia,

però no te’ n recordes de res. T’ hi poses.

Passen tres dies. T’ ho capgiren tot i et mors.

griFOLL

17.5.12
casserrespoblepoema Twittear