Seguidores

domingo, 29 de diciembre de 2013

L’ AGRESSIU



L’ amor és un aglà que peta sota terra
Trinxa amunt i cap a totes bandes
Trenca rocs esquemes i costelles
Sobreviu en un món d’ homes
L’ agressiu és un desvergonyit

griFOLL

291213

sábado, 28 de diciembre de 2013

- i +



- i +

Rient
fem amb menys
Estimant
no cal més

griFOLL

281213

VESTITS QUE PIQUEN



VESTITS QUE PIQUEN

La bellesa  et mira i la perds, llavors mai s’ acaba,
la cerques,
una idea que en tens t’ ha convertit en desig,
ets l’ humà.

griFOLL
281213

casserrespoblepoema

martes, 24 de diciembre de 2013

PREGUNTA


Qui, què escup què
que abrusa
però abrusa el sentir?
Quin infern és aquest
que crema apagant?
Quant buit hi cap aquí?
...Quan xiscla el silenci
és quan l’ és. No té fons,
ni nom; té urpes
que tampoc ho són:
les urpes no masteguen.

griFOLL
241213

casserrespoblepoema

sábado, 21 de diciembre de 2013

griFOLL, L’ AGREDOLÇ

Si s’ ha de suportar
és que pesa i dol,
però quan tornes
de no sentir-hi res
fins i tot el mal
és agradable...

griFOLL

211212

griFOLL, de CAPS i CABUDES

Era xic, en blanc i negre,
a  l’ hora del pati m’ amagava dins una torre de neumàtics
com la “Babel” del Basquiat esperant que ningú em descobrís,
sempre esperant...M’ hi va picar una abella malèfica,
n’ hi diuen així d’ aquelles més grosses i amb pèl.
Vaig anar dies amb màniga llarga per  no ser descobert...
També em vaig fer un trau al cap amb un radiador
i ningú se’ n va adonar de la sang fins arribar a casa.
Quan ma mare em va dir neeeen, què t’ ha passaaaat?
ben espantada, m’ he fet un forat al cap,  li vaig dir.
A mi no em feia mal res, ja estava salvat de la gent.
Això va ser als setanta, avui em calen més neumàtics
o se’ m veu el cap, l’ atrofiat.

griFOLL

211213

martes, 17 de diciembre de 2013

griFOLL, VERD AL SIS

“Amor i mort són una rima (de mal gust,) equivocada!”
Thomas Mann



VERD AL SIS

Aquí, davant la teva porta. S’ obrirà, ho sabem, hi sobra,
rere seu, creuar-la o és igual: dos rius fent-ne un. I un profund gorg
d’ aigües-nosaltres esquitxant vius com estius adolescents que bullen
entre peixos verds d’ haver estat bosc fins l’ aroma secret de les molses
que entinten, nedarem en remolí, en desremolí, pausats, desenfrenada-
ment, com ens plagui, lleparem l’ escata d’ absenta dels que en foren l’ herba
mateixa, ens empassarem la llum, la pell, i se’ ns faran granotes a la panxa,
i sentirem, tornarem a sentir, més que mai nosaltres esquitxant-nos vius, ...
Aquí, dos estius enmig de l’ hivern, contradient-lo, desglaçant-lo, clavats,
costella amb costella i olla de grills a punt de bull. Si, davant la nostra porta
que dóna a la vauma de l’ amor, mira pel forat del pany, som pestanyes,
bufa-màgies , l’ infinit que ve, ja és aquí, tot per a nosaltres. T’ estimo.

griFOLL

171213

lunes, 16 de diciembre de 2013

ÉS TOP



“Me romperán la cabeza. Mis ideas no”
La Polla Records

ÉS TOP


El Gran Masturbador s’ ha fet cec, s’ ECS citava arreu i no era Déu.
Tot per la soledat, un sol soldat espèrmic que es creia exercit i no va tenir llet,
ni el primer ni l’ últim. Prô
Voyeur(s), núvols que plou són cotons púbics que passen  i al vespre enrogeixen,
Voyeur(s),  que diu el Gran Destorbador  que toca, toca la i, ma, gi? ( sense nació).
Voyeur(s), ara és la nostra, que aquí se’ ns hi exhibeixen, tot ho mostren,
tot ho saben, son la hòstia. Voyeur(s), grapats de sexes inflant-se per les cantonades,
rere tantes portes esquitxades, fent bassals ( amb els seus animals, etcètera).
Voyeur(s) (diu) “el Gran Masturbador s’ ha fet cec”, mil i un clítoris inflant-se,
hi ha la caputxeta vermella, la roja, i els grisos, que no és que tornin, és que mai se’ n van anar.
Prô Voyeur(s), i els tres porquets ( la trinitat?) i tots els altres? Que la Vaca que ríe, ja no ríe i
els rius pugen plens d’ hams que es diria que ningú no veu, com si tots fóssim cecs,
la raó ha dimitit, la realitat no ha funcionat, prô que ara ens prohibiu
el sexe, la llum i la coliflor passa de taca de sang. Venim amb el Correcaminos,
Peter Punk, l’ Abella Palla i la Cent i Centes, totes. No passarem pel forat del donut.
NOSALTRES HEM VINGUT A FER L’ AMOR, amb majúscules. És Top.

griFOLL
16.12.13

casserrespoblepoema

sábado, 7 de diciembre de 2013

griFOLL, EST(i)RATS



EST(i)RATS

Som ara a tants llocs
que ara és sempre i ja es cull,
i ens collim, recollim,
i ens (ho)  muntem tan bé
que si els Altres ho sospitessin
caurien morts d’ enveja
abans de matar-nos per la mateixa (des)raó.

griFOLL

7.12.13

jueves, 5 de diciembre de 2013

ART tratratratra


ART tratratratra


Deprimir-se o exprimir-se? Expressionisme,
tot a fora, Vomitisme sobre tela, tela d’ Aranyisme
puntilisticament verinós elevat al cub en ple isme
picant com un bitxo als entrecuixos d’ un fetus
Futurista, tou, sense lirisme ni anti-antis encara,
no nat, mort com l’ art, encara `per a néixer.
...
Ja arribarà. L’ Uni©vers no té pressa, la lluna és un préstec.

griFOLL

5.12.13

martes, 3 de diciembre de 2013

CATORZE del VINT-i-U




CATORZE del VINT-i-U


Ostia! No sé de què, però t’ ha despertat; en molts sentits.
T’ ha despertat per dir-te que no n’ estàs: dorms,
però quina mena de mort? quina pena sense esma ni dol?
Res? Res és pitjor que lo pitjor. He anat i tornat tantes vegades
de l’ Infern que ja m’ avorreix, diu la cançó del Ray.

...

Mires a terra sense mirar, pesa tant aquest cansament,
pes de res.

...

Proves d’ abrigar-te, proves d’ escapar-te, sagnes.
Diagnòstic: hipotèrmia d’ ànima.
Tractament: addicions, obsessions, paranoia amb complot real i mentides
de frenopàtic de luxe per no adaptar-se a sobreviure en una societat
d’ hamburguesa amb petroli sense gluten. Si va a més, accident...

...

Alces el cap sense alçar-lo, la migranya pesa, et buida el crani.
El teu cos es desdobla, no importa, ets un tronc sec, et dius que ja vas ser.
Truquen, tu no obres. Si no t’ haguessin drogat durant vint anys, hauries obert?
Com series? Exactament igual.

...

Tenies allò que en diuen somnis, però eren inculcats,
se’ t van corcar de seguida. Hollywood va tancar, com el Tibidabo.
I els boscos van ser tots cremats. Va ser el Foc
i les peles que en treien alguns.

...

Ràbia. T’ odies per no ser com et penses que et volen.
Ràbia. No et volen, només et volen igual que ells.

...

Et masturbes set mil vegades seguides però no hi ha manera de sentir. Ni dolor.
La “medicació” que prens, t’ ho va dir el guru, també apaga l’ enamorament,
aquelles papallones a la panxa amb aquesta merda no poden volar, ni tan sols existir.
Segle 21?

...

No pots ni fer-te els porros. T’ hauràs de comprar una pipa per Internet, bufes,
fas pudor, cosa que et recorda a certes persones amb qui vas follar cercant l’ amor.
L’ amor, allò que no saps què és. Segle 21? Purins, de purs! La ràbia i el no-res.

...

Si es mogués tot, el cos et ballaria com el cap d’ un mort, desnucat. Ets un pes.
T’ insultes, et talles, et cremes, hi tornes, insisteixes, i no sents res.
Les ungles negres, l’ entrecuix gastat, el temps parat i tot ficcions. I més pastilles
de frens. Mort el verí, morta la cuca. Segle 21?

...

Viu la vida: perill, atenció, vostè no es troba aquí, vés amb compte, pren precaucions,
no faci excessos...

...

Trencada a trossets, sac de grava o de boletes de plom dels pescadors
amb tot de fils i hams fent nus, aquesta que t’ ets dins el cervell enrevessat
de nervis partint-se, partint-te, emportant-se’ t. Lladraries, mossegues mitjons,
dos d’ hivern t’ emplenarien la boca.

...

No és cru. Des del Res, res ho és. Res és res. Si ets allà no ets aquí,
Tot és lluny, Lluny sempre és lluny, allà dius que ets Aquí. No és cuit.
Te’ n falta un bull. Segle vint-i-u ? Al carrer no hi ha ningú. Què són?

...

Se t’ ha adormit un peu, era la base, els fonaments. Et rasques un mugró.
No sé quin.


griFOLL
3.13.13

casserrespoblepoema

lunes, 2 de diciembre de 2013

I S’ OBRIRÀ DE CAMES

“ Vindrà la mort...”
Pavese.

I  S’ OBRIRÀ DE CAMES

Vindrà la mort i el firmament s’ obrirà de cames,
 serem xuclats fins la punta del cosmos, endintre,
més vius que quan n’ érem.
I serem saciats, nous, bells, contradictoris.
Tothom serà com és, no portarem carotes, ni nom
 ni culpa. I la carn no envellirà, serem joves,
immunes a la malaltia, pecadors com déu mana.
Mai més tindrem els peus freds, t’ ho prometo.

griFOLL
2, 12, 13.

casserrespoblepoema

viernes, 29 de noviembre de 2013

TAL DIA ( i +)



TAL DIA

La sort no duu butxaques,
tal dia farà mans i vol ploure
mànigues i desmanegues,
encara tens el nen a la sabata,
saltes per la vida. A l’ altre peu
una espardenya i apa que algú t’ atrapa.
Tu no ets d’ aquí, no?


griFOLL

miércoles, 27 de noviembre de 2013

A LA CAPSA


A LA CAPSA

La bellesa l’ he trobat dins un armari,
en una capsa de sabates sense sabates, descalça,
plena només de bellesa, a punt per sortir,
prô aquí si que m’ ha demanat uns mitjons,
la confonen, no l’ entenen, ui,
es veu que hi ha gent que s’ horroritza.


griFOLL

LA SERP


LA SERP

Sentiràs que s’ acosta. Després
s’ enfila com una serpota, de
cop, a la vena. Però no passa res:
tu aquest verí ja el coneixes.
Si és aquest el problema.


griFOLL

EXPLORADORS


EXPLORADORS

Les vertebres, una que li passa a l’ altra i, de crec en crec,
creure que déu deu ser l’ esquena sencera i el més enllà
tot el cos, infinit.


griFOLL

lunes, 25 de noviembre de 2013

PARDAL PAN (l’ astral)



PARDAL PAN
(l’ astral)

Érem canalla, pam més o menys, però a mi ja m’ ho va semblar que créixer era falsi-
ficar-se allà on no et demanen, així que m’ hi vaig girar.
Cap per avall, fet i desfet, entre punts que les brúixoles no capten, raspallo i habito.
Des d’ aquesta banda, tan endins del costellam, dono la volta sencera,
em passejo pel cosmos, un pardal enmig del cosmos, un pardal astral
de no sé on a vés-hi tornant, del revés a Mai més, de l’ absurd al més enllà.
Volo volat ( on la Follia faig niu), per això els sóc tots, tants,
sempre he volgut abraçar massa.

griFOLL
25.11.13

casserrespoblepoema

domingo, 24 de noviembre de 2013

EPISODI

Sota’na, pixa vins i claus,
que ens obrin com portes
a veure com ho portem:
L’ escolà pensa que es quedarà cec
quan es toca imaginant l’ “escolana” tocant-se
mentre pensa en ell imaginant-lo tocar-se
mentre pensa en ella imaginant-lo a ell, etcètera.
La confessió s’ entrebanca. No hi falta l’ hòstia
ni el vi ni la mercromina, i aquesta fortor que ens hi fa anar,
indefinible, imaginada fins l’ arrel del cap, que som nosaltres,
sempre escurant-nos l’ aigua que ens fa gebre al damunt
i dessota vessar, malversant-nos així, sense poema
i veient-hi. Ni les claus ni el vi. Fotem el camp
que el vers ja és hora i plora. Mamarà.


griFOLL

sábado, 23 de noviembre de 2013

VERSIÓ ORIGINAL


VERSIÓ ORIGINAL

Demanes com demana el vi, la copa
la boca vestida a les fosques, un ram de queixals
i mossega que raja. Llums! Acció!
Ara xerres amb la boca plena de sang,
després encendràs una espelma, t’ adormiràs
amb el corral obert i se t’ escaparan les gallines.
Et fa vergonya dir que el gall se’ t va cremar.
Has vist les coses més horribles que uns ulls poden veure
i encara et patinen les rodes, les amígdales, els filferros.
No ets simètrica. Ningú ho és. Et fas por. Et desconeixes.
Apagues el llum i camines. Demà no hi aniràs.
Ningú està rodant cap pel·lícula. Ets a l’ altra banda,
«has de tornar» et diran. I t’ ho demostraran
matemàticament en una pissarra
com si t’ expliquessin la formula secreta per fer el fang.


griFOLL

PIC i BABEL


PIC i BABEL

En aquesta torre tinc mil anys.
I una vaga sensació, més vella encara, d’ haver-hi estat sempre.
Demà em cridaran d’ hora i la farem més alta. Fins que caigui, penso.
Totes acaben caient. I això no s’ enregistra enlloc. Tots innocents
i a tornar-hi. Pic i Babel, pala.


griFOLL 

jueves, 21 de noviembre de 2013

NO ÉS



NO ÉS


No és el què, una inquietud obscura
es va posant damunt les coses, pols d’ ombra
de pell recremada, de casa tancada, d’ olors
que es contradiuen abrillanten el morro
que es perd pels racons amb les galtes i els peus
i la fera -humana- sencera al plat.
Jo també sóc caníbal, fins més enllà de la freixura,
tot s’ aprofita, ja ho diuen, mentre t’ ensenyen els budells
o porten sang a la galta, un esquitx, aquí, una mica més avall.
La sang també fa olor de tancat. Forta. És el vi.
Brindem pels mamífers de color rosa (ells també són caníbals),
el morro brillant, des del plat, recitant Shakespeare per exemple.
O l’ os de la galta. Si hi piques amb la forquilla sona a buit,
i a les platges no se’ n troben, i als rius tampoc. On són tantes galtes?
Ens les tornen a vendre. Les mateixes. Ara potser són un sabó,
una hamburguesa, un condó. Les necessitem. Anem amb peus de porc
a lluitar per la causa, la que sigui, no semblem estranys, no es porta,
es fa tard, vol ploure, i sembla que quan vol ploure sigui un problema
de paraigües i no entenc perquè les paren (les aigües)  -després veuen una peli
on hi plou i volen ser-hi. Per postres, l’ inquietud pren forma, l’ ombra
de pols recremada. S’ hi podria escriure, tenyir, pintar. Fanguem-hi.
Compartim cullera, la d’ abans de la cullera de l’ absenta, la d’ abans
d’ avui. Ens diem on som. Suem. Cafè, cop d’ A i pur U, i després
tot l’ abecedari fins l’ esmorzar, és que no és el què. No. Perdona.
És que no és Res. No és.
Res.


griFOLL

assamblage

griFOLL 2013

domingo, 17 de noviembre de 2013

ningú



NINGÚ

Ningú sabia que hi érem demà.
Ningú sospitava que no dormíem,
que escoltàvem la porta dels fantasmes
esperant que s’ obrís. Ningú sabrà mai
des de quan, fins anit. Ni nosaltres,
tan en zel com en dol, bipolars sense nord
ni rellotge amagats com un sac de gemecs
al cuc de l’ orella del món fent l’ amor sense fi;
-diu que això podria curar quasi totes les coses
que fan mal.


griFOLL

TÈCNIQUES



Sóc al mig del món i salto entre mentides,
jugo i m’ hi rebolco, trec la llengua als erudits i
quan menjo regalèssia se m’ omple la boca de fils i
cuso poemes com aquest, que es desfan amb tres dies.
El proper el faig amb grapes.


griFOLL

sábado, 16 de noviembre de 2013

caça




CAÇA

Fred és el fang del nostre pas sols,
ni una veu on parar-la, a la trampa
hi caus tu -si la pares, del foc a les brases.
Si no la pares, no caces.


griFOLL

AIRET





Et descobreixo, m’ inventes, fa airet
i som joves. N’ aprendrem del paisatge,
perdrem un roc per cada volta que el rebem,
excavarem fins l’ última rel al mig del món
on la primera vegada de totes les coses
encara la balla, -he somiat.



griFOLL

ELS FRUITS SABOROSOS






Pels racons inclinats que deixen que escriguin els rius,
quan durà paraules antigues el glaç, saborosament clarividents
hi haurà fruits, com cada any, transparents poemes, pomes, préssecs
figues i albercocs que ningú, com cada any, pescarà.


griFOLL

L’ ALTRA BANDA



Es van enfonsant a les mans, quan les culls
i destries són carn dels teus estigmes. No,
de l’ altra banda se’n torna amb una palangana,
sense místiques.



griFOLL

LÍMIT



Plou entre versos borratxos
gust de verí que no mata, límit i dansa.
És el vertigen de ser-hi, no importa el guió.


griFOLL

MEMÒRIES,griFOLL

MEMÒRIES

Algú, com un far que hi és i no, fora del món
és semblant al teu rostre. Et conec, lentament
em crees. Jo nedo amb totes les forces. Vull néixer.


griFOLL

jueves, 14 de noviembre de 2013

BABA



BABA


Viatge d’ aigües descalçant senyals,
vénen les nits repicant, acumulant-se.
Vilatge d’ anguiles dislocant sendals   
voren el pit renillant, descavalcant-se.
Val-te d’ anyades dessuant centrals
                                              (palpables),
basten els crits eriçant, acumullant-se.
Basten per a comprendre. Escolta’ ls,
rellisquen com una erupció de llimacs
sota el diluvi universal, refregant-s’ hi,
se sent el bullir, puja el nivell de la baba.
La baba viatja, descalça senyals, les disloca.
«No és cap poema, és una endevinalla»,
corre la canalla.



griFOLL

UN DIA




“I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.”

Miquel Martí i Pol

UN DIA

Un dia, tots els moviments pendents, diràs
i serà, extrauràs camins dels peus més freds
i també hi aniràs, i n’ obriràs de nous. Seràs
on vulguis ser, sentint-hi molt...Després de l’ absurd
encara hi ha vida, sí, cal perdre totes les realitats,
ser el més gran paranoic de tots els temps
abans de tornar. És eficaç, com una neteja d’ esperit.
I partir, a partir d’ aquí, a enganyar-se de noves maneres,
que tot és mentida i tot està per inventar.


griFOLL

sábado, 9 de noviembre de 2013

antifotografies, quatre.

"L' art és lo contrari del bon gust" ( Picasso)










TORNAREM A SER ROQUES



TORNAREM A SER ROQUES

Les roques dormen, fins que tornin a ser nuques o peus,
hivernen. Es vesteixen de bassa o s’ encorben enlaire.
Respiren tan poc, a penes suen boires quan s’ encongeixen,
depèn de la temperatura. De fet, segons com es miri,
tot depèn de la temperatura. ( Aquí hi va el títol.)


griFOLL

RE(VERS)



RE(VERS)

Primer les entranyes, el fetge amargant i calent,
la pell ve després. Acariciar-la coneixent-ne el revers.


griFOLL

FOC PÚTRID



FOC PÚTRID


Tardor barroera de fulles i roja que caus
humida al teu ventre i retornes. Pútrida
carn vegetal, esperit de l’ alga i l’ anemone,
molsa, cuca’m de venus, de veres, als llots.
Més foc hi ha en el llop que en la salamandra.

griFOLL
9.11.13

casserrespoblepoema


(variant)
Tardor barroera de fulles i roja que caus
humida al teu ventre i retornes. Pútrida
carn vegetal, esperit de l’ alga i l’ anemone,
molsa, cuca’m de venus, de veres, als llots.

Més foc hi ha en tu que en la salamandra.

domingo, 3 de noviembre de 2013

DIGUES


DIGUES

Que sigui viu, que hi entri llum, i que s’ hi rigui.
Que hi saltem, que ens hi moguem, que ho inventem.
-Només cal dir-ho...


griFOLL

PRIMERS EN L’ HORITZÓ



Poesia, veu abrigada desabrigant-se,
bell és l’ home cridant, no passant per l’ embut,
desobedient, germà individual del qui aprenc
l’ únic que s’ ha d’ aprendre: a estimar.
Poesia, bell és el foll enfollit de buscar-s’ hi,
l’ errant cercador, els caiguts que hi anaven
i que ara ja hi són, desobeint, primers en l’ horitzó,
no passant per l’ embut, aprenent a estimar.


griFOLL