Seguidores

viernes, 31 de mayo de 2013

CONTE



El cotxe de morts va fotre tal hòstia
que només en va sortir viu el mort.

griFOLL
01.06.13

casserrespoblepoema

LEMA PRIMER del punkipoeta greument malalt de salut:



La “moguda punk” ens va ensenyar que no calia saber tocar la guitarra per fer soroll. Per a mi, la poesia, el fet de “fer-la”, de “caçar-la”, d’ “enxampar-la”, és, molt sovint, així: punk. No calen normes, ni gramàtica, ni cal·ligrafia per fotre un crit i no parar de cridar.

griFOLL
01.06.13

casserrespoblepoema

ONÍRICA



Rere tels, vels, teles, cortines i telons d’ això que en diuen realitat, hi ha tots els laberints. Sempre hi volto. Cada nit, secretament i a l’ atzar, n’ escullo una porta. La més intrigant. No     l’ obro: parlo fluixet amb el pany per a no despertar-la i m’ hi colo. I, saps què? Tu també.

griFOLL
31.06.13

casserrespoblepoema

PLAT!

“Així els discs del cervell giren, com boques de canó.”
Sylvia Plath




Prenc nits prenyades de veus a galet, dies clavats a la llum que vessa dels gots (sóc la darrera gota), substàncies paganes, aromes que pugen i baixen segons abans ja assalta l’ època de zel en les granotes; i també prenc formes i relleus i filigranes i herba i pànic i dol i secrets i deliris que deixo pel cap, que es distregui amb follies, que es gronxi, que s’ alci, que voli, que voli ben lluny. Per segon, no m’ ho penso, demano ( per si m’ ho porten) ser-hi quan calgui, haver fet el que sigui ( culpa meva!) sense haver deixat ferida. Fer més bé que mal, voldria. Sí, però no sé com ho porto, ni si això es pot calcular o hi ha fórmula o forma o manera de trobar la balança aquesta que tot ho sap menys el “vostè es troba aquí” o no t’ ho vol dir. Si faig postres, què hi ha? I m’ escapo sense pagar ni cafè ni copa ni puro i me’ n torno a la cova del bosc amb els ratpenats i les estalactites i les salamandres...Fins que dono la volta i hi torno: Prenc nits prenyades de veus, etcètera. ( La vida és rodona. La vida és un plat.)

griFOLL
01.06.13

casserrespoblepoema

jueves, 30 de mayo de 2013

RES




L’ ombra ho infla, enganya, ho distorsiona. En són fets els records que fitxen cada dia amenaçats d’ oblit quan no s’ estenen a prendre-la. Que no s’ aturi, profunda ens pobli de formes les fulles. Que digui la falda enfilant-se, tombant , delirant de primavera, i la guerra dels pol·lens que embriaguen les sangs circulant ; que cavalquem rebels desancorant les mil trinxeres que ens hem fet al fetge d’ acollonits a l’ hivern dels hiverns sota el glaç gruixut on vam posar en conserva els instints d’ una joventut més veloç i salvatge que l’ oli. Una taca. Que hi fotem patinada, i (no) anem a parar, fins que s’ estimbi l’ alè contra el pany, fora pany, ja som dins i que tampoc hi falti el ritme rodat de l’ argila fent-se amb les aigües, mans i mànigues pastifes ran, què ran? follia endintre que és molt gran! ni pedres on teníem ungles, ni l’ espera aquella que és feta d’ espines llarguíssimes -ara, pro, perquè siguin clavades als cors musculats i gegants que propaguen meteors de poder ( sense cap mena de poder) poderosíssimament malèvols, carregats de metralla de luxe als caps dels pardals, de les lluernes, de la canalla. Pertot! I que, havent-hi tantes ombres, només una llum? on son? I ells, els Altres, entestats que amb telescopis, microscopis i altres opis de farmàcia ( i no) ens diran qui, com, quan, què i més perquès. I els de més aquí, amb morals restretes, morenetes, muralletes, religions i demès etes de caverna, què, si us plau, no? sang i déus que en ploren i banderes tan xopes que ja no s’ alcen per més del revés que es posi el món. I, d’ oca a oca, mort l’ aneguet? ( ningú coneixerà l’ aneguet. Les oques n’ amagaran el cadàver... I no, no em sé cap conte nou. )
Pro ( segueixo) que, ni que no ens toquem, ho fem. I que, ni que no fem l’ amor, el fem. I que sapiguem que, pel mirall, nosaltres som ell. I que existeixin moltes realitats i dimensions noves per a sempre, que s’ hi pugui continuar accedint. Que no s’ acabi la poesia, ( cap problema: caldria pau interior i exterior). I que, posats a descalçar aquesta oració que havia de ser un turbant, me’ l posi i sigui algú, tu, jo, aquella, aquell o qualsevol que passava per aquí i ... Prou. Només és una insolació nocturna. Demà no sempre serà un altre dia, és per dir, com tot.


griFOLL
30.05.13.

casserrespoblepoema

sábado, 18 de mayo de 2013

viernes, 17 de mayo de 2013

SEMPRE ENS QUEDARÀ JOLIVUT




la felicitat mai viu a casa,
sempre és la veïna
de dalt, de baix,
del davant, del costat.

griFOLL
17.5.13
casserrespoblepoema

viernes, 10 de mayo de 2013

per amagar







No sé si de veres invoco humilitats
potser només són disfresses per amagar l’ egoisme
i com un petit xaman cregut o mancat de creences
invento rituals que em distreguin de l’ Home del Sac.

griFOLL
10.5.13
casserrespoblepoema

jueves, 9 de mayo de 2013

d' estacions





Al nen nerviós un feix d’ ungles li va fer mal de panxa
i a la bellesa li van caure els braços. L ’ hivern ferit va ser això,
senzill d’ entendre com una bala que et passa pel cap.

griFOLL