PLAT!

“Així els discs del cervell giren, com boques de canó.”

Sylvia Plath

Prenc nits prenyades de veus a galet, dies clavats a la llum que vessa dels gots (sóc la darrera gota), substàncies paganes, aromes que pugen i baixen segons abans ja assalta l’ època de zel en les granotes; i també prenc formes i relleus i filigranes i herba i pànic i dol i secrets i deliris que deixo pel cap, que es distregui amb follies, que es gronxi, que s’ alci, que voli, que voli ben lluny. Per segon, no m’ ho penso, demano ( per si m’ ho porten) ser-hi quan calgui, haver fet el que sigui ( culpa meva!) sense haver deixat ferida. Fer més bé que mal, voldria. Sí, però no sé com ho porto, ni si això es pot calcular o hi ha fórmula o forma o manera de trobar la balança aquesta que tot ho sap menys el “vostè es troba aquí” o no t’ ho vol dir. Si faig postres, què hi ha? I m’ escapo sense pagar ni cafè ni copa ni puro i me’ n torno a la cova del bosc amb els ratpenats i les estalactites i les salamandres...Fins que dono la volta i hi torno: Prenc nits prenyades de veus, etcètera. ( La vida és rodona. La vida és un plat.)

griFOLL

01.06.13

casserrespoblepoema