ERA I SEC

“Magnífics a l’entorn els boscos callen

I fan costat al qui viu solitari.”

Georg Trakl

Tu que tens mil noms i cap, que

ets la recepta més humana mai posada.

Bellesa, xarop de campana escapçada,

jardí sempre en vol, sempre en marxa.

Ets de tan enllà... Has tingut un malson.

Jo només sóc d’ aquí, no em coneixes,

perdona’ m la gosadia, cercava un poema,

et cercava.

T’ he buscat durant tan temps, em vaig

confondre creient no ésser humà, algú,

alguna cosa capaç d’ arribar-te a dir el nom

d’ alguna altra, Tu que tens mil noms i cap,

que ho ets tot com un déu exacte;

vaig cometre l’ error del qui en vol,

i qui en vol, del que sia, cec queda.

“Jo només era un nen que venia a buscar”,

no va enlloc. “ Sóc no ho sé que mira”, millor.

Però el silenci se les emporta totes:

És escandalós com hi veu i s’ hi fixa i do’ n

mercès que fan l’ eco.

Que el bec metàl·lic de l’ au “vés” em foradi.

Em descalço les ales pesades, immenses, inútils, i sec.

Sec un moment a no desitjar, a no sentir. Sec i plou.

griFOLL

23.08.13

casserrespoblepoema