“vius o esperes?”
grillart
Anem pel camí que
no en segueix Cap
perquè en diu tot
el Cor. Travessem llacs de paparres
i als ulls ens hi
creixen xiprers: ja res ens fa perdre l’ herbeta,
la beta ens
destapa les mirades: ara ho veiem per l’ altra banda:
finestra al món,
sense vidres ( vertigínes o esperes?). Saltem:
som l’ amor, per
això sentim por. Si no la sentíssim,
tampoc seríem
valents, però hem decidit ser-ho i som.
L’amor: absolutament
tot li és secundari.
griFOLL
18.08.2013
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario