Seguidores

viernes, 2 de agosto de 2013

QUE







tou cos d’ aigua mulli l’ instant que ens abraci
ens atorgui un bassal de repòs on donar-nos
deixar-nos com lianes molt verdes en l’ aire
-dens l’ aire- amb cotó i fulles tèbies volant-hi
un moment de ser-hi que ens sigui
que l’ aigua s’ endugui escorpits sota pedra
s’ espanti la por al retrobar-se amb l’ aranya
nius nous pels sentits de sentir-se’ n capaços
fam seca perduda en la història dins llibres
set mil set santes fulles èbries sent l’ aire
dens d’ aigua que mulli l’ instant ens abraci  
ens atorgui un refugi per no fugir un amagatall
que li talli les dents al propi tallant un avui
per anar-hi a nedar amb tot de caragols
descargolant-se les closques al voltant del
poema


griFOLL
2.8.13

casserrespoblepoema

No hay comentarios: