Cansat. Estic cansat de la gent que juga a jocs recargolats, tan
recargolats que no sé si juguen ja a enveges d’ última generació o a escalar
edificis que jo no veig. Cansat, perquè em desorienta, m’ interroga, fa picor i
no saps on t’ has de rascar. No és greu, ni molt menys, però és tèrbol, confon.
Cansat, suposo, de no entendre.
Per sort, aquest cansament es converteix en energia més que màgica quan
veus i sents i vius que hi ha gent tan preciosa que amb un sol somriure que et
regalen, t’ eleven com un globus aero(in)estàtic i, travessats els primers
núvols, ja està. Aquí ja no hi ha recargolaments. Ni els astres ni els ocells
van disfressats ( les disfresses impedeixen volar, et lliguen d’ ales o de
imaginació).
Parlo d’ aquests dos tipus de persones generalitzant, sí. Tampoc hauria de
fumar i ho faig ( no cal dir que hi ha persones més perjudicials que el fum. O
si?)
Res. Anant per feina (que encara em tancaran l’ estanc i la farmàcia), he
començat parlant d’ un tipus de gent, o de les seves formes d’ actuar però no
pas per dir res més d’ ells que el què ja he dit. A mi, dels que m’ agrada
parlar, amb qui m’ agrada pensar, estar, de qui aprenc i creixo sense deixar el
nen que duc a dins, és d’ aquests que et porten a volar. Tenen que són sincers,
i per això, a vegades, sagnen més que els altres, perquè no volen causar mal,
són bones persones, cosa que també fa que s’ hagin endut més pedregades, més
hòsties, més ganivetades, però en comptes de posar-se una armilla antibales,
aquests han fet tot el contrari: obrir-se. Obrir-se vers els altres i vers la
vida, que entri. No se n’ escapen. Vingui com vingui, s’ hi agafen. Són
valents, tot el contrari que “Rambos”.
Diuen que són minoria. Però al meu cor són majoria absoluta. Gràcies per
ser-hi i perdoneu per haver començat parlant de gilipolles ( tots en coneixem, es
veuen a venir, potser no calia...)
Una morrejada al mig de l’ ànima, gent sense armilles!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
griFOLL
1.8.2013.
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario