Seguidores

martes, 3 de septiembre de 2013

NIU





Tinc la lluna que m’ abriga
a les muntanyes, sóc un pes que penja
entre dues valls, les fulles em fan pessigolles
i no ho sap ningú; a la tardor
la vida es cansa i mai descansa, aquí
on la terra, on l’ aigua que s’ empassa
inventa fonts, m’ hi faré un niu
i no ho sabrà ningú; m’ hi tancaré cent anys
i dormiré fins les arrels
més dures de cavar.



griFOLL

No hay comentarios: