Sota’na, pixa vins
i claus,
que ens obrin com
portes
a veure com ho
portem:
L’ escolà pensa
que es quedarà cec
quan es toca
imaginant l’ “escolana” tocant-se
mentre pensa en
ell imaginant-lo tocar-se
mentre pensa en
ella imaginant-lo a ell, etcètera.
La confessió s’
entrebanca. No hi falta l’ hòstia
ni el vi ni la
mercromina, i aquesta fortor que ens hi fa anar,
indefinible,
imaginada fins l’ arrel del cap, que som nosaltres,
sempre
escurant-nos l’ aigua que ens fa gebre al damunt
i dessota vessar,
malversant-nos així, sense poema
i veient-hi. Ni les
claus ni el vi. Fotem el camp
que el vers ja és
hora i plora. Mamarà.
griFOLL
No hay comentarios:
Publicar un comentario