Seguidores

jueves, 21 de noviembre de 2013

NO ÉS



NO ÉS


No és el què, una inquietud obscura
es va posant damunt les coses, pols d’ ombra
de pell recremada, de casa tancada, d’ olors
que es contradiuen abrillanten el morro
que es perd pels racons amb les galtes i els peus
i la fera -humana- sencera al plat.
Jo també sóc caníbal, fins més enllà de la freixura,
tot s’ aprofita, ja ho diuen, mentre t’ ensenyen els budells
o porten sang a la galta, un esquitx, aquí, una mica més avall.
La sang també fa olor de tancat. Forta. És el vi.
Brindem pels mamífers de color rosa (ells també són caníbals),
el morro brillant, des del plat, recitant Shakespeare per exemple.
O l’ os de la galta. Si hi piques amb la forquilla sona a buit,
i a les platges no se’ n troben, i als rius tampoc. On són tantes galtes?
Ens les tornen a vendre. Les mateixes. Ara potser són un sabó,
una hamburguesa, un condó. Les necessitem. Anem amb peus de porc
a lluitar per la causa, la que sigui, no semblem estranys, no es porta,
es fa tard, vol ploure, i sembla que quan vol ploure sigui un problema
de paraigües i no entenc perquè les paren (les aigües)  -després veuen una peli
on hi plou i volen ser-hi. Per postres, l’ inquietud pren forma, l’ ombra
de pols recremada. S’ hi podria escriure, tenyir, pintar. Fanguem-hi.
Compartim cullera, la d’ abans de la cullera de l’ absenta, la d’ abans
d’ avui. Ens diem on som. Suem. Cafè, cop d’ A i pur U, i després
tot l’ abecedari fins l’ esmorzar, és que no és el què. No. Perdona.
És que no és Res. No és.
Res.


griFOLL

No hay comentarios: