Seguidores

jueves, 30 de enero de 2014

ESPONJA


La llum s’ ha menjat el color de la veu,
l’ acompanya la nit de quan n’ érem centre
i vivíem de l’ ànsia que dàvem al zel;
proporcional esgarrapada a la memòria, mira
com sagna escrivint que fou dansa, com bull
la macabra. I ara xerra, i ara crema; i no ens apaguis,
no ens apaguis encara,  malaltia, diluvi, distància, oceà,
que el fred és una esponja i tot ho pot, bufa a les nuques,
no envelleix, és d’ aire, sense preguntes, baixa, domina,
fa l’ àrtic, l’ hivern, il·lumina minúscul l’ ocult i s’ hi filtra.

griFOLL
31.01.14

casserrespoblepoema

No hay comentarios: