Seguidores

sábado, 8 de febrero de 2014

BEGUT L’ ENTENDRIMENT

Tan sols salvant l’enrere anem enllans, esma-
ferits de perill, estrangers, mes no
estrangers  de la comparació: tan sols
en ella cavalquem, solíssims . Tan sols i
bruts de somnis projectats lletra per lletra
contra les foscúries cremadores  d’ horitzó.
L’ horitzó riu, alça palaus ofegats d’ espectres,
torna a riure, s’ hi torna, fa torns de llum i apaga,
fon les cordes on ens crèiem agafats, - ara no,
quan  érem (i salvadors!)  salvats. Sí, salvats dels Tots; im-
mortals com a poc. Tan sols música, brindant,  gest
interior que no ens sabíem dir. Ens pensàvem que érem
de vidre i tot fou opac, una concentració de nusos pel cap
baix: trencadissa que no trenca, vins privats, anys beguts...
Tan sols el verd, treves niant-hi, -becs a la molsa, vent
a les ales, ales; pels déus! Tan sols...Jo crec
en una infància sense naufragis i prou...
Qui ha torçat l’ obra, s’ ha begut l’ entendriment?
Nosaltres som el desig, el més fer: hem creat
la migranya i ens ragen noms i fórmules i alquímies
pels entrecuixos, com aranyes que hem anat es-
molant. Brillen. Ja les coneixes. Cinc potes amb ungles,
la carn, com més tova més densa, en reneguem
però el que fem és renegar de l’ Infern ( que es veu
que ha passat a ser a dins si hi baixem, des de sota
l’ arrel que hem fet nostra. La ceba. La ceba!)
Continuació: la primavera pubertat, porro i petó
que és la segona i més antiga infància escalfa,
encén que ens surt aigua dels cossos, fem rieres,
salts primitius, promeses desconeixedores
d’ altres vertígens rere les atraccions “mesurables”.
-Tan sols diguem que hem vist el truc...Hi caurem!
Som lo més estúpid que hi ha: l’ esser humà. Jo
aposto; ho he dit: només crec en les infanteses.
Tots els horitzons per a vosaltres, cada falòrnia
que hi giri o s’ hi mogui, tingueu, feu, ‘neu tristos
a creure en la historia dels homes.

griFOLL
8.2.14

casserrespoblepoema

No hay comentarios: