griFOLL, RODANT!

He estat clos, sense saber-me, a dins, enlloc, maldestre.

I he estat a fora, i he sigut una angunia i un àngel  corcat;

He estat en tu, i m’ has esbarriat la cabellera, i m’ has alimentat

amb terra i m’ has donat un nom. I he temut l’ amor. I he vagat

com vaguen les boires, entelat de vapors, fred que sua.

M’ he vist mirallat a l’ Enlloc, desvestit de certeses, fictici, no nat.

I he estat Déu ( l’ésser més sol) i baba de foc ( la bèstia més seca)

vessant deserts inundats de profetes amb pedres als ulls. He fugit

per la falòrnia del darrera i dormit al carreró de totes les sortides,

fràgil, entre felins de ciutat i rates de mar, dalt l’ infern,  amb els corbs

i els voltors i les bruixes amigues. M’ he salvat, m’ he rendit, ni guanyat

ni he perdut: ínfim, res a considerar per ningú, feina morta, eina torta.

He estat damnat a contemplar la Bellesa, a ser de pell i saliva, de carn

movedissa, animal rumiador, somiador, perseguit i sagrat, paranoic

i amb raó, mentider amb consonants, fill del verb, mare torta i absència.

I he estat rodamón, astronauta, màquina de fer punxa i punxó. M’ he

adormit a les calces i tastat els beuratges, tots. I he conegut el deliri,

la fe, les aranyes, el temps ( que tampoc existeix). He excavat laberints,

cavat tombes i desenterrat vius. He dormit amb la ràbia clavada

a la nuca i el fred devorant-me els collons. M’ he acostat a l’ abisme i

n’ he tornat descalç,  damunt l’ herba verda i calenta que no hi era

al ‘nar-hi. M’ he fet germà de la por, il·lusionista de l’ ànsia i

anhel fins l’ engruna darrera, obsessió d’ obsessions i vertigen directe.

Metafísica de pa sucat amb oli, filosofia ( de la cara); m’ he cregut

totes les coses i res era mentida, i no hi ‘via vritats ni entremitjos.

He estat mort, en silenci, a Liliput i al país de les meravelles, a la lluna;

i amb tu hem fet que tingui sentit, però tu ja no hi ets, i el sol no val res.

M’he enamorat i m’ he enamorat d’ estar enamorat,

m’ he enfilat a l’ arbre de la ciència dels béns i els malalts. He jugat

amb l’ alquímia, amb l’ ouija, amb un tronc i amb el “barcu- famobil”.

He estat tendre, trist, trencat, traïdor, terrible, tastaolletes, torturat,

picapedrer, portalliteres, valent fins la por, poruc de rebaixes i amfibi

com tu. M’ han deslligat molt abans de lligar-me, i he estat programat

i desprogramat fins al final de la tele que no teníem ningú ni ateníem

a res, sense causes, quan érem demà fins que dir-ne esperança

ens cansava... I no vaig tenir espera. He estat el marxant, el que marxa

i no torna perquè sempre hi és, l’ espieta, el voyeur, el nen-cíclop

enfilat a la finestra, sota el llit, darrera les cortines, tallant-te les ungles...

T’ he vist des de sempre, m’ he despertat dintre teu udolant a la barra

del bar de la quina, del calimotxo i d’ aquelles sangries

que ens desmuntaven els fetges, quan no hi  ‘via guerra, tot rumba,

ballar-la era allò. I no parar-la, deixar que ens fessin un gol, que “guanyessin”.

M’ he repetit, re-petit i fet xic per arribar-te a la sola de rels de la soca

més baixa i no t’ he arribat ni a la lluna de vidre de l’ ull de peix

que et retrata l’ absència o reflexa mig miratge de veure’ t un fum.

I me l’ he empassat. I m’ he vist acariciant-te la pell dels bronquíols,

les més roges rels; terra d’ indis, Tu. I jo, prosseguint-te, pre-seguint-te.

I he parat la taula al bosc de sal i hem menjat els fruits saborosos.

I he collit cireres del teu pit i ens hem fumat la palla més tremenda

que mai s’ ha vist a créixer rere el cementiri, rara(ment)...

He conegut els cercles blaus que ,a les nits, ferments s’ hi alcen

cadàvers i prou, feina feta, residus, tornada a la selva, salvats...

I he estat autor de res, obrador sense obrar, perseguit per quatre de bastos

i un jutge disfressat de ser-ho. He rigut com una glà sota la pluja, i

m’ he fet l’ Alzina Grossa i sóc ple d’ ocells, i a l’ estiu sargantano,

llangardaixo, i els joves vénen a fer l’ amor i a emborratxar-se a l’ ombra

de la meva copa, i riuen bellament,  tornen a córrer pel món...

griFOLL

11.02.14

casserrespoblepoema