Seguidores

jueves, 31 de julio de 2014

RAÓ


Les arrels gronxen núvols, fa vapor;
la vida torna a ser plena de nens amb ales
jugant a tirar-se bales d’ amor.
Memòria d’ oblits inventats són biografies
penso, i penso més: de què som fets
sinó d’ aquest mentider “enyor”?
de futurs, no. M’ escullo doncs, i trio quan deies
allò de “per sempre” i em faig el favor. Sí, però ara sol,
que tampoc és veritat lo que ho és, i serveix
igual tronc que bastó per anar pel camí del no
es fa ni es desfà: raja sempre algun lluny, no sé on gralla,
però invita a inventar-se’ l,  si més no per dur la contraria
i no deixar dormir al pastor. Lo que hi ha, saps? que no.
La gota que havia de fer vessar el got era la primera,
i si en vols més et diré que ara ho vull amb porró,
per tacar-me la fibra fins que s’ acabi l’ amor...
Resumint: que no hi ha manera de viure sense tu.
Jo tampoc sé qui sóc; em pots dir el mateix? podríem perdre
el temps anant a fer cafès o passar directament a cruspir-nos
les entranyes fins que rasquem d’ ànimes i, focs no d’ artifici, siguem dignes
d’ haver viscut, que ja tenim una edat, segur, i fer els cafès després: tot trepa nervi,
trenca rellotges, pixa adrenalina, fa fum, contrau i dilata; i dilata i dilata...

griFOLL

31.07.2014

RODANXES



Tens les cames de llimoner, sues cítricament
incendis d’ àcid pels entrecuixos, ets la droga
que venim a xarrupar-te vespre a vespre, ens primaveres,
hendecasíl·labes, allargues fins l’ alba la vida, cada angle
de vida traspua fins la punta on hi claves la gota sagrada
contra el dia a dia i les seves vergonyes de pa sucat sense oli.
Els dits se’ t fan mans, les mans se’ t fan braços, al glop
fas el suc de llimona, les talles a rodanxes, de les rodanxes
en fas rodes, de les rodes grogues turbines, girallunes,
les turbines vibren dins el ventre de cada fruita, fan del pinyol
pinyolets, es descongestionen, repiquen, salten damunt la taula
on cavalca el dragó cuixa-molsut de l’ orgasme, el rebost
és una escletxa, hi ha una estalactita que palpo, que brilla,
que llepo, rellisca i batega, l’ escuro, s’ entela de vernissos esperitosos  
amb gust de cobalt i nitrats sulfurosos, la pessigolla el boteix, s’ insisteix,
la geniva i la carn de la boca hi van amb les dents de ballar, a fer l’ ull-
al, l’ ull estès dessobre els esbarzers púbics com un ou sense rovell
esclatant quan peta la paret que rebenta la gota però amb pell
de porus, sense closca; l’ espetec sol del Diluvi en gemegar bassal
contra bassal, clotets intermitents al sacsejar retrucs de cavalcar el galta a galta,
trencanervis sense pesar. Les calçes, al campanar.

griFOLL

31.7.14

martes, 29 de julio de 2014

ESE MALDITO YO

Mis libros, mi obraEl carácter grotesco
de esos posesivos.
Todo se pervirtió el día que la literatura
dejó de ser anónima. La decadencia se remon-
ta al primer autor.”
E.M. Cioran

ESE MALDITO YO


Antes regresábamos  y el regreso era un columpio,
no usábamos muerte alguna para volver a nacer.
Había  un niño imprevisto de pestañas entumecidas, y
porque yo recuerdo  otra vida detrás de ésta  que llora sobre mi cabeza
alguna cosa así como un ombligo de cuando nadie sabía el secreto de los ombligos
y éramos seres ligados a la sed, diré sin decir como el mar
que sé de los naufragios, de las botellas colgando en el suelo del tiempo
arenales de versos sin retina, poemas de penúltimo suspiro bellamente y, por anónimos,
sólo alma, tocados por ese infinito donde nunca llueve y nunca es siempre
 porque nadie sucede allí para desear  saber el secreto de los ombligos y, en donde yo,
que ni tan sólo existo, recuerdo meteoros, hiperespacios,  duermevelas, lenguajes sin dueño,
ensayos para hacer el amor, mareas, y mundos, y todos los ojos resbalando desnudos
por mis ramas hechas de nada en busca del paraíso perdido.


EL POETA

jueves, 24 de julio de 2014

10 PUNTS

http://artdissolutions.blogspot.com.es/2014/07/10-punts-grifoll-14.html


1
Per parlar de l’ altre cal portar sempre un mirall.
2
El Paradís és allò que sentim quan tornem de l’ Infern.
3
No pots cosir-te el tall sense mirar-lo amb atenció.
4
Estem fets de lluitar:  sempre quedarà la cicatriu;
fins que l’ aprenguem a estimar...
5
Tenint en compte que som essers dotats d’ imaginació
i que “la paraula fa la cosa”, no hi ha impossibles.
6
Tot canvia o no és.
7
Crear és vibrar amb l’ energia primigènia . Destruir rebota.
8
Competir no és crear. “No es pot crear sense Amor” i estimar
consisteix en “compartir”, contrari de “competir”.
9
ART és una paraula massa contemporània com per ser desxifrada.
10.
L’ Amor no necessita paraules, però les paraules necessiten Amor.


griFOLL
25.7.14 
casserrespoblepoema

lunes, 21 de julio de 2014

FLOR I REM



Quan la Lluna sigui la Terra
el Mar de la Tranquil·litat serà l’ oceà del nervi.
Els covards debatran set mil segles i un dia si els cen(t)drers
podrien ser torretes  (a-forats) . Els valents oloraran les flors,
que bé, i de(l) sal; polititzaran estats de primavera eterns,
els sentirem entrant : la campaneta de la gola tocarà a les Deesses
que mai més ningú es mori abans de cap cap d’ any.
Germans, donem-nos l’ estiu, serà brutal.

griFOLL
21.07.2014

casserrespoblepoema

jueves, 17 de julio de 2014

EL LLOP ÉS EL RAMAT D’ ENAMORATS D’ ESTAR-NE ( el pastor no hi surt) - griFOLL 17.7.14

Enamorar-se  d’ estar enamorat
és estar enamorat de la por a la Soledat.
Si som correspostos, i no ens veiem els miralls,
serem dues soledats enamorades d’ una mentida...
No ens podem enganyar de veritat, clarament,
i fer un trio amb la Soledat sense focs d’ artifici?
Potser ens cremarem amb foc natural
i acabem enamorant-nos de veritat. Així,
amb el temps, quan trobant a faltar la Soledat,
ens deslliguem a la de res, sense voler-ho ni apostar,
la Soledat es farà novia de l’ Enyor
i sols doldrà la meitat, com un exili compartit
salomònicament, així d’ humanitzats, recalcats.
Sempre evolucionant...

griFOLL
17.07.2014

casserrespoblepoema

miércoles, 16 de julio de 2014

no seré poètic

No seré poètic.
Estimes o no estimes,
i no a una persona o cosa, ja a dues, 
a la de tres o a cinc-centes.
Estimes o no estimes i punt.
L’ Amor és radical, no va amb piles.

griFOLL
16.7.14
casserrespoblepoema

domingo, 13 de julio de 2014

AIXELLA DE PLATA - griFOLL

La clau és al clauer i el pany més calent a l’ aigüera
flotant al fons de la sortida urgent que et ve al darrera.
La boca que s’ obre, fosca, de flor de pou,
no diu, ressona, té dents clavades a les genives.
La corda que lliga i descorda
no lliga ni descorda; sola, cap corda.
El groc que salta de ginesta a gira-sol
va despullat, és una papallona que passa i no es ven.
L’ esquena s’ enfila, torça el somriure,
baixa per l’ espina com un peix espasa i segueix dorsalment.
La fulla que cau deixa el paisatge a mig fer,
pensa l’ arbre de la ciència del bé, i el mal neix.
L’ ungla raspalla la bossa de tela de carn porosa,
s’ hi cargola pels forats de plata, vol l’ esperit, primer de vi, ara diví.
La ploma penja de l’ ala de l’ au que et fa niu a l’ aixella,
per això sues, n’ ets el tinter del vol de la fera que cerques.
La cuixa d’ herba canta camps borratxos d’ espiga,
diu pa del genoll fins el sexe d’ anís que desfila ( un desplegable).
L’ escala està quieta, no puja, no baixa; un graó, sols un, un a un,
t’ anuncia l’ ombra i clama en silenci la passa que esclafes.
Agafes aire. Bufes. L’ alè és la llum dels cecs.

griFOLL 
13.07.14

casserrespoblepoema

sábado, 5 de julio de 2014

PRIMER VA SER EL VERB





Les paraules poden articular frases.
Les frases poden esdevenir pensaments.
Els pensaments, reunits, tenen el poder de fabricar idees.
Les idees poden matar o donar vida.

griFOLL
5.7.14

Casserrespoblepoema