Seguidores

jueves, 31 de julio de 2014

RODANXES



Tens les cames de llimoner, sues cítricament
incendis d’ àcid pels entrecuixos, ets la droga
que venim a xarrupar-te vespre a vespre, ens primaveres,
hendecasíl·labes, allargues fins l’ alba la vida, cada angle
de vida traspua fins la punta on hi claves la gota sagrada
contra el dia a dia i les seves vergonyes de pa sucat sense oli.
Els dits se’ t fan mans, les mans se’ t fan braços, al glop
fas el suc de llimona, les talles a rodanxes, de les rodanxes
en fas rodes, de les rodes grogues turbines, girallunes,
les turbines vibren dins el ventre de cada fruita, fan del pinyol
pinyolets, es descongestionen, repiquen, salten damunt la taula
on cavalca el dragó cuixa-molsut de l’ orgasme, el rebost
és una escletxa, hi ha una estalactita que palpo, que brilla,
que llepo, rellisca i batega, l’ escuro, s’ entela de vernissos esperitosos  
amb gust de cobalt i nitrats sulfurosos, la pessigolla el boteix, s’ insisteix,
la geniva i la carn de la boca hi van amb les dents de ballar, a fer l’ ull-
al, l’ ull estès dessobre els esbarzers púbics com un ou sense rovell
esclatant quan peta la paret que rebenta la gota però amb pell
de porus, sense closca; l’ espetec sol del Diluvi en gemegar bassal
contra bassal, clotets intermitents al sacsejar retrucs de cavalcar el galta a galta,
trencanervis sense pesar. Les calçes, al campanar.

griFOLL

31.7.14

No hay comentarios: