Seguidores

martes, 5 de agosto de 2014

ODA A LA RODA




roda la palla
més amunt del groc
la muntanya dibuixa forats
pels forats s’ entra al bosc
el bosc va despullat
hi ha mars dins els troncs
arena als tinters on suquen el bec
els mussols i l’ eruga que ondula

roda la vida fent rams sota el cel
rams de rius amb pell de mirall
que si toques es trenquen
que si trenques et mulles
que si et mulles coneixes els peixos
i el salt transparent de la vida
movent l’ esquelet
que t’ aguanta la carn
de la pell dels sentits

roda dins la boca del clavell
la clau del vent quan
els pinyons fan mandres
i badallen les pinyes
i els hi cauen les dents
i fan pins

roda la poma dels vents
mossega la rosa del temps
retalla la llengua del rei llangardaix
que no porta corona ni es veu el melic
doncs només li veu el camí que ja ha fet
la pedra que llisca amb el ventre
l’ abella que empaita amb la cua
la cua de l’ arpa de l’ aire que bufa la guilla
i fa córrer la llebre del temps

roda la fam
i fan llum certs bolets
i també la fa el sol
i no s’ ha d’ exprimir

roda la llengua de bou pel tors del cavall
d’ ulls de cascall mon unicorn de vellut
lo més bell de la vida és  torbar-se a observar
com tot roda tot gira és oval es mossega la cua

s’és als dos extrems sense passar mai pel mig

roda i res roda més bé ni és més rodanxa
sigui llorer sigui herba al solaci del pati dels morts
doncs
roda l’ aurora al ritme dels dibuixos de la closca del cargol
doncs
roda l’ ou de la carpa a la temperatura mateixa que esquitxa
resina el xiprer

roda la cuca engabiada al capullo
la polla del llop no ha vist mai unes calçes
prǒ el gat-fer va amb peus de bota de plom
i el voltor mai va sol
volta rodat rodejat d’ arguments que roden amb ell
al mateix vertigen que hi ha quan es troben dos pits
bategant per camins paral·lels
dues ales es venten l’ aixella
i a la tercera tothom ha vençut a ningú i viceversa

roda versa amb tot
i no es fa petit
roda com una bola de neu anant amunt
cap a dins dels confins dels confins
a desfer els horitzons
a munyir-li  els mugrons
al destins que no gasten botons

roden vergonyes i fins que s’ enfonsen al món
fan pessigolles a les genives de l’ univers
roden caps roden cors roda cada àtom
a la velocitat del mateix propòsit
que roden les ósses menors i les puces majors
com les rodes del carro aquí dalt firmant


roda la llum per dintre la llum
i tot això que els ulls veuen quiet
també roda i tu rodes igual
si gires quan sents que has de trencar
si sents amb els sentits que sents
i no amb els que et penses que tens
que tenir de tenir-tenir ningú no té res
i tot en tot s’ hi sent com més endins
s’ hi posa l’ ou o s’ hi engresca el gra fet de fe(r)

roda la gota a deixar de ser gota
l’ espasme a deixar de ser espasme
per ser de la mort abans de ser de la vida
lo que la vida ens demana
que ho prega sent ella mateixa i combrega
amb l’ orgasme

roda per la superfície de la sang que es beu la hiena
i pel vi antic que ens ha fet tronc amb cames

roda lliscant pels glaços i volant invisible fent lianes
d’ esprit a esprit que també estén
sense entendre-hi

roda pels ulls de la cicuta que espera pensaments
per la multitud que dorm
pels traus de les roses enamorades
pels ossos que cruixen dins l’ arc en la nit

roda pel mig de la roda rodada
que també roda dins la roda que va a dar
a la roda que fa girar la galàxia i segueix
rodant fins que dóna la volta i surt pel forat del mig

roda com una pilota de pilotes dins una pilota de pilotes

roda pel dador i da al coix
no cristal·litza

roda pel gust de rodar
sense pel·lícula

roda pel braç que no s’ alça
pel coll impacient
pel pacient de l’ estepa
i pel gaig ultra blau marí

roda pel tronc buit dels cabells
per les arrugues que retenen nèctars
pels dits dels peus de les cames que fan figa
i pel gland del gos del pastor
quan fa recompte d’ ovelles i cau en l’ onírica
roda que volta borratxa de gelatina adquirida
al mercat del pleniluni
on acampen les bruixes d’ arrel fina els divendres
que no cauen en dilluns

roda mantenir-se rodant dins
dessobre entorn per sota la roda
voltejant l’ equilibri del caos
entrant a florir amb les floridures
sortint a volar sense àlgebra ni plomes
amb la mosca tse-tse a embalsamar
de son als insomnes

roda per les empremtes que deixes
i perquè obres camins
s’ inclina
i perquè rodar és això
i això gira

griFOLL

agost del 14

No hay comentarios: