NOMÉS ÉS DE NIT

NOMÉS ÉS DE NIT

Has estat a tot arreu

i  ara és de nit

però encara que sigui fosc

és més d’ hora que ahir

més tard que mai més

i ho fas bé...

Des d’ on ets no t’ ho sembla

perquè els anys encara tronen

i a la pell ja no plou i ara és de nit

però te’ n surts t’ ho vals tot

doncs tot on has estat també t’ ha vist

i arreu on has sigut també t’ ha estat

ets sempre qui eres qui seràs

tu no baixes del burro així com així.

Ara només és de nit.

Si ve la por només és atroç quan

li dius que no. Sovint ve i ningú

la beneeix. La humanitat també

s’ ha quedat a les fosques...

Hem estat a tot arreu: d’ Orient

a Occident buscant la veritat

i no n’ hi ha. La veritat és

la teva veritat. Des d’ on et

menteixen no t’ ho sembla

però te’ n surts. Ets sempre

quan no penses amb qui eres

ni amb qui seràs. Ets ara arreu.

Tot sempre t’ ha estimat.

De mil maneres diferents

tot sempre t’ ha estimat

com millor sap. Les tardes

dels diumenges i els finals

d’ estiu t’ han estimat.

Si ve la ràbia fes-la plorar

la ràbia està trista deixa-la entrar.

No la domestiquis no

la vulguis domesticar.

Ara només és de nit.

Si vénen fantasmes o morts

no vénen armats son esquelètics

o transparents no fan res tenen fred

deixa’ ls viure la mort en pau

ja són bona gent i no prenen cafè

no demanen res deixa’ ls entrar.

Tots som ara tots. Tot era serà aquí

mateix si deixem que la nit sigui nit

si deixem que l’ amor es faci

si deixem que la vida sigui com és

i no com ens han venut que hauria.

Ara només és de nit. Fes que la nit sigui nit

i el dia serà dia. No podràs comptar estels

al matí. Deixa’ls entrar. Tot sempre

t’ ha estimat. Si ho penses bé

tot encaixa quan no encaixa res

i tu no pretens canviar-ho.

Quan només és de nit

i t’ hi abraces com la pols

s’ agafa a l’ escombra

i s’ inventa que és núvol

com els polsos s’ agafen al cor

i els nervis al cap i els remeis

els tens tots a dins perquè

has estat a tot arreu i tot

ho coneixes per haver-ho conegut

i et saps inventar. Si ve el dolor

no li apartis la mirada. Deixa’ l entrar.

Demana-li on va. No el facis patir.

Lo de la mort és sorpresa: la mort

mai vindrà. I ara només és de nit.

griFOLL

abril del 2015

casserrespoblepoema