LA PIPA BORDA
La vida se’ n deu
haver anat a viure a no sé on.
Jo m’ he quedat.
Ja hi seré a temps, deia,
i aquest se’ m va
empassar: rellotges i calendaris,
viatges al futur,
mapes, ganes, tot a punt per demà.
Un de tants, un
pas en fals i no queda ningú:
vius en un cau
que s’ ha fet una bola de neu,
un peix que es
mossega la culpa, les ganes
de sortir i abraçar
al primer que passi, però
no t’ entendrien,
tu no et fas entendre, no
ets una persona,
ets un trastorn, la pipa borda.
I ningú és ficarà
al lloc de l’ altre perquè
al lloc de l’
altre hi ha l’ altre. I la tristesa
està prohibida, hem
de ser tots feliços,
l’ hem d’ amagar.
Tot ha de semblar que vagi perfecte.
Tots podem ser
capaços, si no pots és perquè
no vols, el món
és dels valents, etcètera...
Sí? Doncs jo
tanco la paradeta i me’ n vaig a la lluna
a plorar.
griFOLL
29.05.15
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario