NÉIXER
La meva mà de boca diu la pell de
tu, la meva pell de llavis de flor de tu, la teva llum de porus d’ herba que s’
alcen de tu quan la meva boca bufa brisa dessobre la nostra set de vuit, de nous.
I els cossos musicals fent l’ alba amb els alens i cabellera de ginestes al
gemec de romanins que ens oxigenen els timons. Refrec a frec de pètals, teus i
meus, com gallarets prohibits vessem el roig enmig de tots els camps de l’
univers, a repetons, boques de macedònia, cítrics encenem el dia dels dies que esperàvem
sens saber que estàvem esperant.
griFOLL
No hay comentarios:
Publicar un comentario