Seguidores

viernes, 21 de octubre de 2016

NO ET DEIXIS



NO ET DEIXIS

No deixis que et diguin qui ets, si et trobes o et perds, com has d’ actuar – no has d’ actuar. Ningú li diu a la planta quan ha de florir, ni l’ olor que ha de fer. Ningú pot diagnosticar quantes cireres farà el cirerer ni dir-li que en faci més, que en faci menys o d’ un altre color. Ningú sap més de tu que tu, i així com tu li demanes a la vida que sigui vida, ella et demana a tu que siguis tu. És tan senzill que no s’ entén. No et calen gurus de cap mena.

griFOLL

martes, 18 de octubre de 2016

M’ AGRADES




M’ AGRADES

M’ agafo a tu com un peix a l’ onada, sense saber com t’ estimbes. Tu et dius vida, a qui no penso interrogar més. M’ agrades. Sé que m’ acabaràs matant i m’ agrades. Sé que no t’ entendré mai i m’ agrades. Sé que enrampes tal qual mossegues, i m’ agrades. Claves punyalades i fas flors, i no és injust ni just ni et portes la contrària, tu només estàs per la bellesa, no per ser compresa. Dóna’ m corda, fes que giri amb tot això que mous, que fas ballar, no com algú amb identitat, no en primera persona de cap singularitat; desgasta’ m el nom, apaga’ m l’ ego, fes-me meravellosament insignificant. Deixa’ m entrar.


griFOLL

miércoles, 12 de octubre de 2016

IGUAL QUE ELS MORTS




IGUAL QUE ELS MORTS

Jo vull ser simple com si no hi fos,
com si no hi fos per ser-hi més,
igual que els morts, però viu,
igual que els morts. Només
tu saps lo vius que estem els morts
que no n’ estem, igual que els morts.


griFOLL

martes, 11 de octubre de 2016

NO M’ HO CREC



NO M’ HO CREC

Dormiu somiant que ens desperteu.
Sabeu després d’ haver atorgat
saviesa al monstre que us nodreix.
Parleu d’ amor com un tren que espereu.
Dividiu: o són dels vostres o dolents.
No dubteu mai, però mai no esteu contents.
Creieu en la venjança; us venjareu dels venjadors?
Molt be: ja sou com tots; com és tenir la ràbia?
I... és veritat de la de veres que no tornareu
mai més a ser aquells nens que quan es barallaven
feien les paus amb una escopinada a les mans
i xocant-les ja havia passat?
No m’ ho crec.


griFOLL

sábado, 8 de octubre de 2016

L’ ALFABET




L’ ALFABET

Jo vull veure el món des de la boca
que me l’ explica: tu; i escriure’ t
amb saliva l’ alfabet de l’ alegria
a l’ entrecuix: nosaltres;
que sentis plaer, perquè el plaer
és qui contrària al dolor i tu ets
l’ única cura eficaç que conec contra
tots els mals d’ aquest món: l’ amor.
I punt.


griFOLL

ALGÚ ES VA FENT PERSONA




ALGÚ ES VA FENT PERSONA

Algú es va fent persona,
t’ agafa de la mà i et mira
embadalida. Tu espantes
els monstres, t’ inventes
els contes. Algú es va fent
persona, i t’ estima.



griFOLL

viernes, 7 de octubre de 2016

A TU




A TU

Que tinguis sempre una vida per endavant,
que no te n’ oblidis de tu, que sàpigues cruspir-te
el present, que no et moris mai, que reneixis sempre,
que no et descuidis el somriure, que et dauri el sol,
que t’ embruixi la lluna i et xopin els núvols.
Que coneguis l’ amor i el proclamis. Que volis,
i molt. Que no en tinguis mai prou.


griFOLL

NO HI CAIGUIS



NO HI CAIGUIS

No frenis, no hi caiguis, no mata la vida,
mata no dansar quan sona la música.
Ne reneguis de tu, deixa’ t ser com sents
ni que no encaixis enlloc. No ets una peça
de puzle. No ets res del que t’ han dit,
res del que toca, res que no siguis i defensis,
tu ets una persona única i ets aquí
per fer la humanitat més humana.


griFOLL

NOMÉS SENTIR




NOMÉS SENTIR

M’ has tocat en silenci, quan era de nit.
Tu sempre hi eres des de sempre,
les vides que ens compartíem...
Hi havia de tot, canviava de nom, de color,
de forma, però sempre girava, sempre com ara
que ens despertem dins el somni de l’ altre
sense que li calgui dormir a cap dels dos
i fem l’ humor fins l’ altra banda de la gràcia,
fins que ja no cal entendre res, només sentir,
sentir que l’ única emergència és fer l’ amor
abans no vinguin els rellotges, els jutges
o la policia.


griFOLL

LLUM




LLUM

No pots continuar negant la llum
quan t’ enlluerna, tens pols d’ estel
a les conques dels ulls.


griFOLL

EL FAR




EL FAR

En dius por d’ aquest vertigen;
i és la immortalitat
que et fa pessigolles al pit.
Ets amor, si l’ has sentit,
i ho has fet, sabràs aviat
que aquest far mai s’ apaga.


griFOLL

LES PERSONES AL FUTUR NO SÓN CAP LLEGENDA




LES PERSONES AL FUTUR NO SÓN CAP LLEGENDA


El desert es mira al melic, el melic és un oasi: acostar-s’ hi;
agrair-li a l’ humà que l’ humà descobreix l’ alegria – que és en ell
i ens hi invita. La reclama pels seus fills, néts, llunes, dies,
pans per a tothom; som totes aquí, d’ aquí: camps de llum,
mans de feina, episodis, clarividència. No s’ acaba res,
tot comença, no mor la paraula, no es desen les boques;
per més bombes, onades d’ errors, superguerres...
La persona es desperta. La primera persona del món
es desperta enmig del desert i somriu. Ets tu. Prosseguim.
Tu tampoc et rendeixes. Fills, néts, llunes i dies: tot es belluga,
et contrau les retines, et tiba dels llavis – la vida.



griFOLL

martes, 4 de octubre de 2016

ESCOLLIR



ESCOLLIR

No s’ escull morir, però s’ escull viure.
No s’ escull enamorar-se, però s’ escull estimar.
No s’ escull patir, però s’ escull disfrutar.
No s’ escull res, però s’ escull tot.



griFOLL