Seguidores

lunes, 29 de mayo de 2017

PÓLVORA D’ AMOR SENSE TALLAR



Sóc en la llum molls de lleons lloant-te els ulls, la Llucifera d’ astres secrets que engoleixes i la set de trisca quan t’ és sobresaciada. Sóc en tu tisana d’ herbat festívol  fent fumada d’ arc i amb àngel per tots els hiverns que et passen per dintre amb vidres de glaç esmolat. Sóc gerres de llum, sóc regs de veure reveres i fer-les, de ganxa i bosc foll de granotes que et salten pel son quan dorms a la lluna. Plena, sóc cosa de retre llampecs a l’ insomni, frec de colze d’ estel saltimbanqui, l’ escabellat. Sóc la llum que va per dintre la liana que t’ abraça. Sóc la llum que et dilata les pupil·les i et fereix de vida tàrtara, volcànica; nials i salts i teles de membranes, cuques de llum que t’ entren per l’ orella, llops pel nas, salnitres per la boca, pólvora d’ amor sense tallar. Les freneres turbulentes, el tur bòlid pel teu tu, de vertebra a retrà, de tribu de llengots llenguts amb dents de llet i closca de pardal, volo i et revolo llums. Sóc una papallona psicodèlica transformant-se en mil i una refregant-te les pestanyes amb pols tota de vida  total entrant-te en òrbita pels descosits i l’ ànima aerostàtica. Sóc viu perquè fas llum i ens la passem pels cors. Sóc llum perquè fas viu i neixo abans que xiscli el gall – perquè allò no és cantar! sóc tu quan tu ets tu i jo sóc jo i tots dos estem llegint això. Això ens fa aquí, no ens deixa desfer, i ens hi agafem i en contra de tota la merda que ens regalen ens hi gronxem fotent-nos un fart de riure que fa espetegar els aglans. Tu i jo fem boscos, món, planeta, vers: l’ unitot.


griFOLL

sábado, 27 de mayo de 2017

FORÇA



Una llima fent que sí amb el cap
no crida l’ atenció. És humil;
et treu de totes les presons
i et porta fins a tu. La força
fa força si no la forces. La força
te més voluntat que força. La força
no es diu força, no sé com es diu.
Sé que és força quan és sincera,
que és parenta de l’ amor
i no demana el vist i plau
per estimar. Serra la gàbia i et fa.



griFOLL

miércoles, 24 de mayo de 2017

GERMINACIÓ



No deixis volar la imaginació, vola amb ella!
No serveix només per a fer-ne performances o cantarella.
No és tan sols per a dibuixar o investigar la canyella.
Tens imaginació per resoldre els problemes
preciosos d’ aprendre que la vida et fa d’ ella
d’ aquesta manera, jugant a reptar-te, fent-te
escollir, deixant-te construir, posant-te davant
la sorpresa, bufant-te incerteses, sembrant-te
llavors que ja esberlen – Si  vius vol dir que la vida
t’ estima ... però ei ( sempre hi ha un però), potser
ara et toca a tu estimar-la un pèl a ella, no? Tu
ets ella, deixa que ella siguis tu. Tens imaginació
per a fer-te a dins la primavera. I mira:
Ella ja ho celebra.


griFOLL

jueves, 18 de mayo de 2017

DINS LES VENES



Tot em porta sempre aquí.
Jo sóc d’ aquí, de dins d’ aquí.
Sóc una llavor. Continc l’ arbre
que em fa bosc, que s’ escampa
i puja selves i obre rius i abraça llops
i penja nius i fa volar estornells
i pinta gafarrons amb llum
de vida. Desconec el temps,
jo sempre sóc arreu.


griFOLL

M’ ACUSO




M’ acuso.
M’ acuso d’ acusar-me.
M’ acuso de la culpa que no tinc.
M’ acuso de no creure en mi.
M’ acuso de pensar què pensaran els altres.
M’ acuso de no perdonar-me les hòsties.
M’ acuso de no celebrar-me quan l’ encerto.
M’ acuso d’ acusar-me per sentir el que sento.
M’ acuso d’ oblidar-me d’ aquest nen que sóc.
M’ acuso de repetir-me que no puc.
M’ acuso de deixar que m’ ho diguis tu.
M’ acuso de no saber dir que no.
M’ acuso de comparar-me.
M’ acuso de confondre fer-se adult amb créixer.
M’ acuso de ser fill de l’ univers
i no escoltar-lo quan m’ ho diu.
M’ acuso dels silencis que no em guardo.
M’ acuso de les veus que escampo per a dir res.
M’ acuso, i a mesura que m’ acuso
cada cop m’ acuso menys, sóc més qui sóc
i menys qui s’ ha de ser. Per tot i això
i per més, procedeixo a dictar-me condemna:
Viure. Fer-ho fins que em mori i un dia.
(Algú pensarà que no sóc gens benevolent).


griFOLL

sábado, 13 de mayo de 2017

CAPAÇOS





Hem estat capaços.
Ens ha mossegat el temps amb l’ hora a-punta
i l’ hem sagnada. No ha parat de disparar la puta
cursa assocs a cossos morts per força.
L’ hem ballada tots la crua dansa, l’ esdernec
de carns, l’ anhel de l’ eros i la flor final de plàstic groc.
Hem sigut l’ hòstia, cors de rauxa, herois amb causa,
bruts de falses culpes i terrors diürns diaris
(dita premsa) que és la llista de com ‘nem caient
i espasa a primera hora, diana. Passes, hem continuat
passada l’ hora baixa coixos, sense braços, sense cames,
cecs de sempre, sols com un tal déu ateu, inacabable,
forat que ens ha xuclat cruixint tic tacs als ossos.
Hem estat capaços.
L’ univers eixamplant-se i nosaltres viaris, desvaris,
anar-hi, tornar-hi, torça, retorça i troiana, cremar-nos,
cremar-la. Capaços.


griFOLL

miércoles, 3 de mayo de 2017

HEM DE PARLAR

                                       


Por meva, hem de parlar.
Tu no existeixes, sempre ets allà,
mai aquí.
I jo sempre sóc aquí, por futura, no em pots atrapar,
sóc jo que vinc, que he estat venint ruc de mi
com tu la pastanaga amarga.
Que el present no et coneix, botifarres
que tremola el porc que pensa massa, cansa-
lades.  Si sóc fet de versos no em puc sentir monstre.
Si erro és perquè estimo. Vull creure en mi
si estimo. Si només estimo, només i prou que és més,
no puc amagar l’ amor, no puc amagar-lo més
si en sóc el defensor, t’ he i us he d’ abraçar, sense la por,                   
l’ amor i prou que és més. Sóc qui sóc, qui recau i revola,
com sóc, faig coc, coc-coc-coc, embruto, puc escapar-me,
mira’ m, abraça’ m i deixa’ m sortir d’ aquesta cosa que no sóc.
Coc o coix, no em deixis tornar a casa; casa ets tu, vosaltres,
les persones que també patiu, us porto aquest amor, el meu,
no he mort al llop, he mort la por si em dons la mà
i no faig els pastorets.


griFOLL