Seguidores

lunes, 29 de mayo de 2017

PÓLVORA D’ AMOR SENSE TALLAR



Sóc en la llum molls de lleons lloant-te els ulls, la Llucifera d’ astres secrets que engoleixes i la set de trisca quan t’ és sobresaciada. Sóc en tu tisana d’ herbat festívol  fent fumada d’ arc i amb àngel per tots els hiverns que et passen per dintre amb vidres de glaç esmolat. Sóc gerres de llum, sóc regs de veure reveres i fer-les, de ganxa i bosc foll de granotes que et salten pel son quan dorms a la lluna. Plena, sóc cosa de retre llampecs a l’ insomni, frec de colze d’ estel saltimbanqui, l’ escabellat. Sóc la llum que va per dintre la liana que t’ abraça. Sóc la llum que et dilata les pupil·les i et fereix de vida tàrtara, volcànica; nials i salts i teles de membranes, cuques de llum que t’ entren per l’ orella, llops pel nas, salnitres per la boca, pólvora d’ amor sense tallar. Les freneres turbulentes, el tur bòlid pel teu tu, de vertebra a retrà, de tribu de llengots llenguts amb dents de llet i closca de pardal, volo i et revolo llums. Sóc una papallona psicodèlica transformant-se en mil i una refregant-te les pestanyes amb pols tota de vida  total entrant-te en òrbita pels descosits i l’ ànima aerostàtica. Sóc viu perquè fas llum i ens la passem pels cors. Sóc llum perquè fas viu i neixo abans que xiscli el gall – perquè allò no és cantar! sóc tu quan tu ets tu i jo sóc jo i tots dos estem llegint això. Això ens fa aquí, no ens deixa desfer, i ens hi agafem i en contra de tota la merda que ens regalen ens hi gronxem fotent-nos un fart de riure que fa espetegar els aglans. Tu i jo fem boscos, món, planeta, vers: l’ unitot.


griFOLL

No hay comentarios: