Seguidores

viernes, 30 de junio de 2017

CASA ÉS AQUÍ



«No pensis amb pensaments...no pensis».
Pengem la por al rebedor i entrem com si tal cosa.
«Que explotin els que fan bombes».
L’ estiu fica la mà al clos del bosc i en treus una garsa.
«Casa és aquí».
L’ un darrera l’ arbre –dit quedi que l’ arbre camina,
com tots els altres. Laberints i laravens, panderetes
i estornells. Dit quedi que els estornells són els altres.
«Potser allà on passes tu el temps, el temps  passa, però aquí no».
«Aquí fa temps que el temps no passa».
I llegeixo el teu rostre, és a prop de les fosques...
T’ he d’ explicar la història de la poesia. Demà si me’ n recordo.
Mitja nit caminem entre somnis que ens deixen compondre.
La lluna i els amics són rere les fulles gegants de la selva
que dessobre ens acotxa. Micos i cucuts estàvem dient...
«Més de micos, em sembla». Fan «ueeeee, guuuuuiii»,
perquè si ells tornessin a ser nosaltres, callaríem.
I closques, diu que a dins dels ous hi ha cervells,
no siguin covats. «No pensis amb pensaments...
no pensis». «Casa és aquí». Dins la cabanya del món,
enmig del planeta i endins, desperts com cuques de llum,
xerrem en silenci, som vius, ja no ens morirem.
Sentim l’ herba a créixer.


griFOLL

No hay comentarios: