Seguidores

sábado, 3 de junio de 2017

TOT QUAN ARA




Quan caminis. Quan només vegis el camí fins que ja no el vegis perquè t’ has fet ell del tot  i tot on porta és vers on tu i revers a vers tu dius el poema. Tu. Tu quan ara, sense fita ni passats pesants ni peus de plom ni plom que n’ és o fos la peti. Tu. Tu i a tu, que no et baixin els ploms al cap: al cor les sangs i a bullir els aiguamels. Quan ja no empaitis, quan ja no esperis, quan ja no vegis més en l’ altre que en tu ni més en tu que en l’ altre i això t’ enamori per igual de l’ altre que de tu. Quan caminis per aquesta vida que camines encara que no moguis un dit i no desitgis sinó allò que sents sabent que no tens res i no tenir-ho et tregui el pal de la roda i el sac que duus a l’ ànima s’ enlairi foradat perquè hi germinen sentiments que sembres al passar. Quan, gran llavor que duus a dins totes les coses que han de florir et sàpigues espiga, flor dels àrtics – que existeixes vida tota, inseparable l’ aigua de la llum i l’ hora pengi de l’ enlloc, quan arreu terra i respirar-te, respirar-te com camines. Quan caminis dins l’ aire com un núvol centpeus o naveguis pels focs dels glaços més fins i cremi la neu les pestanyes de ser-hi, tant ser-hi que el dolor i el plaer, junts, resultin ser el millor combinat que no cap en un got ni mig buit ni mig ple ni en un got ni got hi hagi i te’ l beguis. Quan la vida et tremoli a la gola com una garsa, quan li tremolis tu a la gola del llop i l’ udol t’ enfili a la lluna que ets i et mereixes, amb el seu mar de la tranquil·litat i la seva banda fosca, la seva banda folla i la seva banda de rock. Quan la ballis i ja en diguis dansar, quan els terratrèmols ( i els llunatrèmols) siguin pessigolles, quan les pessigolles no abandonin mai més el niu del teu ventre sagrat. Quan et pareixis. Quan siguis. Quan caminis encara que no moguis un dit, quan t’ enamoris de tu que tot ho contens. Llavors les nostres mans es trobaran i seran les nostres mans que han de ser. Quan jo m’ enamori de mi, quan tu t’ enamoris de tu, quan l’ enamorament ens hi fongui, quan l’ amor no sigui unidireccional (que no ho és). Jo estic fent el primer curs i ja camino. Estic content.


griFOLL

No hay comentarios: