Seguidores

lunes, 11 de septiembre de 2017

A BOQUES MA CONVIDES ( poema eròtic en X dimensions)



cal fer ràpel amb fils de saliva- tan tri trona com sifons
nà a l’ hort a volar-nos els ulls- tnt casolà              
sensi perdre’ ns de vista- la pista s’ aquí
n’ allà cal d’ urgir-hi la pressa- que frissa S.A.
fer d’un a més sets a les calces- dibuixos disbauxes es trips
dir sense dir l’O amb un canuto- de carn rebotida embotit
pel dret rebaixar fins llenega prohibida  (la vila)  - legalitzar-la
fregar-nos pebrots i albergínies- els conys i les tites
axil·les de ploma de porus divines-  ta llepo les oques són si(sic)nes
les nuques m’ esmoles melics i entrecuixos petxines- gratar-nos els
nius amb narius d’ oloraines en zel feromones- mamar-nos
repèls llepa dits dius m’has dits? fons a boques ma convides- enceta’ m
desficis amb vicis fetitxes i filies i arres i vingues- oliem-la
perversos per versos rimant-la i desfent- la - gemec d’ aixxxos i sssis sí
l’ entrepà del follar amb oli i sal- patine-mi’ l ?
mil cent tomàquetus vull l’ all i els pernils- a les dents fregaments
i el més gland fent camins en dejú- cargolet cargolí s’ infla foll
pels teus peus m’ elegiràs quan t’ enllavi- escopint hidromels
fem xup la cançó de les bombolles de sabó-  que assegurant la pessigolla
a culs de dues galtes cadascun- saps qui som? joder som l’ obridor
tot recte- de ments molt dements
ja m’ entens- lo més lúcid que hi hem l’ unir vers
no és cap temps
sem prement
infinits
aquí l’ hort fent ràpel amb fils de saliva
dessota les calces amb sets
de tan buits que n’havem- i ara neu! neu bocs tots
i cardeu ja rècords cardant o vastos us pinten - que demà
ni cos no tindreu- dintre teu l’ escorcoll corcó sóc
hi he trobat un esclop- i amb mel me’ l trec
te’ l patino pertot- deixa tel alè baf amb boires astrals
«ets feliç?» -orgasmem?
el Bambang primer aquell és aquí
som xiclets- àcids prenyats de tots els sabors
salvatges les natges les fletxes- se’ m claves
m’ en soques t’ ensumo et ravioli m’ aspires ta xumo
em cargoles disc fruito des trones dius cos és -mai frenà no
lo del líquid de frens a vessar- fregir refregir refregar sí
dins la xona un castell de focs- naturalment naturals
l’ entrespola un cros Sant  ben inflat-  són densos vernissos  
el vernissatge dels teus- al cub elevats
a l’ elevadora envelats- amunt que plourà
tot lo terra un bassal rere l’ altre- xip-xap
som fregalls gallifem gallifantes- follem
hi tornem prò ara al sostre- sens mapa
ara et xumo la baina de l’ ungla primera del xic -dit del peu- esquerre
i tu jeus amb l’ esquena apollada a la barana de roba -que ens sobra
vola els ditets tenen gust de voler tot el peu i me’ l menjo d’ un nyam
amb betums que sé- a-grego ( l’ Adonis)
i tu Venus com veus que se’ m venus la forma de fer-te -la llúdria
les pasqües el torn del volt dels tortells amb els cinc? – se t’ esnifo
fent-li un’oda a l’ herbeta que se’ t fica a l’ encaix del plec on la melsa no sona- jo sí
que també que m’ hi enfonso- fins el fondo dels fondos de tu
remeno menes de grutes de nuíssima pell- i del bosc que ets
pèl de lloba me’ n faig un estany a la boca amb llengüeta -cítríco-clitórica
que s’ infli el globus mag gent ai m’ hi llanci a remar- remaré
com el monstre del llac N’ és com Noé  jo seré - he fet un curs
al Mart viu remador rodarem tal flabiols amb els lluços - al sol nostres culs
que les orenetes hi passin lliscant- se’ ns enfilin llimacs pèls endintre
a dutxar-la a muntar amants amunt a manta i ens xopin- picots
de bec de carn tova amb espàrrec i pruna arterials- llà dalt el turó tofoner
g’on s’ argantana cames enlaire no m’ ajudeu- a contra gravetat
rinoodorífers palpavellutis gloticalentus -macerats amb malvasia
de Banyalbufar mantegues d’ Il·lipé -trobadorescament enllardats
fent lo porcs lo senglars lo que al bosc i no on l’ home -la pau
és cot escot xina fuma marrana visceral i tal - les guerres són vostres
fins quan!? se’ ns sent cavalcar fins més enllà de la mort – cataclaxts tacaxlacs
som l’ esclat imparable de tot allò que ens heu prohibit- ens entrufem
fem la truja la barca el seixanta-nou la baldufa- que plou
plou molt ja plou molt som humans i mamífers- què som?
pensar o fer sets als calçotets- aquesta és la qüestió  


Josep Grifoll

No hay comentarios: