Seguidores

martes, 12 de septiembre de 2017

APOLO ONZE



A no sé quina part de tampoc quan me’ n vaig anar de mi, no hi era jo ni vaig deixar que se’ m deixés quedar a mi. Memòria? no. Porta res? Porta tres. De res. Següent. Sóc jo, el mateix. Memòria? si. Porta res? de tot. Porta tres. Gràcies. Presente!  La màquina de xiclets, sisplau? Al fondo a mà dreta. Hi ha cua. Tothom anem necessitats, diu un gran home xic disfressat de persona que tinc al davant. No, li contesto educadament. Dos paquets de maduixa i una regalèssia de tronc. Entro i em poso a fer de seient. Miro per la finestra del rebost com passen llonganisses. De tant en tant algun cor. Es fa dorm i m’ ofusco dins túnels de somnis en busca de laberints, mancats de carícies, pàl·lids i freds com una pedregada a sobre d’ icebergs en zel, persones, moltes i soles; túnels i túnels com segles com segles dels segles, tres més, viatjo per sota, com els talps. I si perdo la gana o la vida, demà serà una altra via. Cap de setmana a mig món, guerra a l’ altra, un nen s’ escapa amb bicicleta pel camí del Roc de la Mel i no el troben mai més, es fa mamut, vaca o conill, enterra la bicicleta i pastura dissimuladament entre les vaques de veres. N’ ha de matar una per a robar-li el xip i les arracades amb el numero del DNI, pura supervivència, s’ excusa.  La via làctia passa a dos quarts, «si en vols», diu la més ample. M’ està bé tot, dic, fins que una polla sigui un crustaci, fins que demà no m’ ajornin, fins on la llengua t’ arribi, fins on caigui la bomba, responc amb vergonya de vaca que és una disfressa de mamut petit amb banyes fetes amb troncs d’ una regalèssia partida fent muuu. Havent ressopat anem a reposar. També reposteu? sí gracies al zel, palla amb herba i viceversa, apaga el camp i si vols dormir o fer llet o potetes, jo és que sóc australiana. A. Vaig provar lo de les potetes. No era cap llauna de pops, però d’ oli no vegis: tentacles! L’ endemà era ahir i demà passat relliscàvem tothom i ningú se’ n salvava. La pagesa, el pagès, la tractora, el tractor, la capital, tota la plana de bèsties sencera i la vall i fins dalt hi ingressàvem. Ens havien posat Nenuco i un Fortuna a la boca, faldilles d’ anar a trobar a bolets i bolets de cucanya. Nosaltres portàvem vodka i metralletes. I confeti fet a casa. Teníem arbres a les cabanyes i boscos als secrets, codis i tal. Revistes porno i esprais de pintura daurada. Tota la setmana jòguing, menjant calamars a la romana egipcis, marca Cleopatra. I saber que t’ espien i en comptes de posar-te paranoic, que t’ agradi. Hi ha gustos pertot. Arreu, si vas llepant. Jo sempre llepo. Tothom. I va caure un estel com qui es fuga. I eren les dotze en punt del migdia. Cap animal el vam veure. I aquesta és la trama. La trama de què? la trama de la foto que vull fer des que no em va la càmera. Em va caure per fer-me fotos mentre me la pelava, volia muntar un blog, o a tu, i no sabia com demanar-t’ ho, per això no podia parar d’ escriure animalades, era tot por. Per això me’ n vaig anar de mi, i mira: literalment llegit entre línies escric igual que tothom, ets tu que ho llegeixes diferent. Jo t’ abraço. Tu també em dius coses amb els braços. Vols que pugem a l’ arbre de la cabanya? hi ha màquina de xiclets. Tens rellotge? No. i vaig pujar fins a dintre. I vam veure camamilla amb demés herbes i després de despertar a tot el veïnat, verdums i caderneres, vam escriure això, demà passat o l’ altre per exemple, no sé, som com som, per què no ens deixen beure quan i com tenim set? o quan s’ omple la torreta d’ aigua i surt per sota, ni que fóssim fabricants de pots de terra amb forats. Queda confeti? vodka sí. Com follen les llisones que se’ ls hi hagin extingit les extremitats?  un dia van deixar de tocar-se per a només relliscar, diu la llegenda. A. I les altres bèsties què hi diuen? que tot són codis xifrats, que tot és alquímia, que som jeroglífics, enigmes, fixa’ t amb la lletra concreta, la teva, i dibuixa, què surt? t’ alquimisto. Aquest any menjarem peus de rata i sortirem a la foto del final de la peli “ The Shining”. Codis xifrats, veus? capicua capicua.


Josep Grifoll

No hay comentarios: