Seguidores

lunes, 26 de marzo de 2018

ESCRIC







Escric. M’ escric talls a la boca amb un tornavís, el boig de mi se’ m mira des de l’ altra banda de la fulla. M’ odia. Escric. És un tornado de lletres clavant-se’ m als dits. I tinc les ungles que salten i no tinc. Escric sense pensar perquè no puc pensar. El crani ple de pedres rodola carretera avall. Escric a glopades de sang, a galet. Escric i és com un vent que només ho sembla. Escric sense flotador ni rodetes ni piles ni res. Com una catapulta, un vòmit, una bomba. Escric, i és ara que no hi sóc, i és ara quan arribo. De través, a granel, sense mida. Escric empalat. Escric, escric i escric i tot es mou i veig ulls que s’ obren dins la fosca i mosseguen. Em culpo i escric. És  un nervi trenat a l’ espina dorsal. Escric i caic i em trenco i trencat escric i mort escric i després també. Escric i sóc escrit i qui m’ escriu també s’ escapa d’ aquest que escriu. Escric amb les pupil•les dilatades, és un crit. Escric crits. Escric crits i escric agulles i la bèstia és al rebost i no tinc rebost.  Escric en aquesta hora de mistos mullats, petjades de ningú, per terra, rodolant. Escric amb por, només amb por. Sense tinta, com un salt quan t’ enrampes, perquè m’ enrampo, perquè hi estic enganxat. Escric i em tatuo a la calavera frases que mai podré llegir. Escric. Escric amb la llengua atrapada entre dos blocs de marbre un escopit. Escric en ple atac de tot, deixant de menjar, tallant-me les ales. Escric i prou, i prou i res: una muntanya de rocs, que res ha servit. Una duna de nuques pelades al ras. Escric sense oxigen. M’ arrossego pel full raspós de les trampes que em paro, és un incendi. No es pot llegir un incendi escric. Escric, i és tard i és d’ hora i no ho sé ni m’ importa. Escric i acabo a l’ estufa i tot és igual perquè res és diferent des del crit. Escric perquè ja no me’ n recordo de plorar. Els ulls són ous durs que no hi caben escric. Escric desficis, triples mortals, mortals sense triple i a domicili. Un joc perdut a l’ avançada. De pànics en amunt, de pors de molt endintre, de xiscles oberts. Res important.

Josep Grifoll

No hay comentarios: